Blog de les TIC | Divulgació

febr. 27 2023

Per què Java és una eina imprescindible en la indústria

En l’actualitat, el llenguatge de programació Java és un dels més utilitzats en el món de la programació informàtica.

Desenvolupat per Sun Microsystems, ara propietat d’Oracle Corporation, Java ha demostrat ser una eina imprescindible per a la indústria.

En aquest article, analitzarem les característiques de Java, la seva aplicació industrial i altres aspectes rellevants.

Què significa Java?

Java és un llenguatge de programació objecte, de tipus general i orientat a objectes.

Es va desenvolupar originalment per a dispositius electrònics, com ara televisors, però amb el temps es va convertir en un llenguatge de programació ampliament utilitzat per a l’elaboració de diferents tipus de programes.

Qui va crear Java?

Java va ser desenvolupat per James Gosling, Mike Sheridan i Patrick Naughton, mentre treballaven a Sun Microsystems. El primer llançament oficial de Java va ser l’any 1995.

Quines són les aplicacions industrials de Java?

Java té una gran quantitat d’aplicacions industrials.

Algunes de les aplicacions més comunes inclouen la programació de sistemes de gestió empresarial, la creació d’aplicacions per a la indústria financera, la programació de jocs, la creació d’aplicacions per a la indústria de la salut i la creació d’aplicacions per a la indústria de les telecomunicacions.

Per exemple, moltes empreses utilitzen Java per desenvolupar aplicacions d’escriptori per a sistemes de gestió empresarial com ara Oracle, SAP i Salesforce.

Això és gràcies a la seguretat i portabilitat de Java, que permet als desenvolupadors crear aplicacions que poden ser utilitzades en qualsevol plataforma, independentment del sistema operatiu o de l’arquitectura de la màquina.

A la indústria financera, Java s’utilitza per crear aplicacions que gestionen transaccions financeres i dades sensibles.

Això inclou aplicacions per a la gestió de fons d’inversió, plataformes de trading en línia i aplicacions de banca en línia.

Per a la indústria de la salut, Java s’utilitza per a la creació d’aplicacions que gestionen dades del pacient i registres mèdics.

També s’utilitza per a la programació de dispositius mèdics i aplicacions que ajuden als professionals de la salut a millorar els seus diagnòstics i tractaments.

Finalment, en la indústria de les telecomunicacions, Java s’utilitza per a la programació de sistemes de gestió de xarxes i per a la creació d’aplicacions mòbils i d’altres aplicacions relacionades amb les comunicacions.

En resum, Java és un llenguatge de programació ampliament utilitzat en moltes indústries diferents, gràcies a les seves característiques com ara la seguretat, portabilitat i la capacitat multi-thread.

Com funciona Java?

Java és un llenguatge de programació que es basa en l’ús de classes i objectes. Una classe és una plantilla que es fa servir per crear objectes, mentre que un objecte és una instància d’una classe.

Els objectes tenen una sèrie de propietats que són conegudes com a atributs i també poden executar una sèrie de funcions que s’anomenen mètodes.

Això es coneix com a programació orientada a objectes i és una característica fonamental de Java.

Java és un llenguatge interpretat, el que significa que el codi font s’interpreta en temps d’execució en lloc de ser compilat abans d’executar-se.

El codi font en Java es compila en bytecode, que és un format binari que pot ser executat per la màquina virtual de Java (JVM).

La JVM és un programa que s’executa en una plataforma específica i interpreta el bytecode per produir el comportament desitjat.

Això significa que el mateix codi font en Java pot ser executat en diferents plataformes, com ara Windows, Mac i Linux, sempre que hi hagi una JVM disponible per a cada plataforma.

Java també té un gran nombre de llibreries i eines que són útils per a la programació.

Això inclou les biblioteques de classes estàndard de Java, que proporcionen funcions bàsiques com ara entrada/sortida, manipulació de cadenes, accés a xarxes i seguretat.

El llenguatge Java també té una sintaxi simple i fàcil de llegir i escriure, que el fa una opció popular per als desenvolupadors.

A més, Java té suport per a la programació orientada a objectes, el que significa que els programes estan organitzats al voltant d’objectes que interactuen entre si.

Les aplicacions Java són portables, el que significa que poden ser executades en qualsevol plataforma que tingui una JVM.

Això és possible gràcies a la naturalesa de la JVM, que és una capa d’abstracció que oculta les diferències entre les diferents plataformes de maquinari i sistemes operatius.

Quines són les característiques principals de Java?

Java té diverses característiques que el fan una eina molt potent per als desenvolupadors de software. Algunes de les seves característiques principals són:

Programació orientada a objectes

Com ja s’ha mencionat, Java és un llenguatge orientat a objectes. Això significa que els desenvolupadors poden crear objectes que tenen atributs i mètodes i que poden interactuar entre ells per aconseguir una determinada funció.

Sistema multi-thread

Permet que els programes s’executin en múltiples fils de control, el que significa que els desenvolupadors poden crear programes que puguin executar diverses tasques al mateix temps.

Portabilitat

Gràcies a la JVM, els programes Java són portables i poden ser executats en qualsevol plataforma que tingui una JVM.

Seguretat

Els programes Java s’executen en un entorn controlat i aïllat, el que significa que no poden accedir als recursos del sistema sense el permís explícit de l’usuari.

Eficiència

És un llenguatge molt eficient gràcies a la seva capacitat per optimitzar el codi en temps d’execució.

Per què es diu que Java és segur?

Java és un llenguatge segur per diverses raons. En primer lloc, els programes Java s’executen en un entorn controlat i aïllat.

Això significa que no poden accedir als recursos del sistema sense el permís explícit de l’usuari.

En segon lloc, Java té una sèrie de mecanismes de seguretat, com ara la verificació de tipus i la gestió de memòria, que ajuden a prevenir errors de programació.

Això és particularment important en aplicacions industrials on les dades sensibles són la norma.

A més, la portabilitat de Java també ha estat una gran atracció per a les empreses.

En altres paraules, el codi Java pot ser executat en qualsevol plataforma, independentment del sistema operatiu o de l’arquitectura de la màquina.

Això significa que els desenvolupadors poden escriure una vegada i executar en qualsevol lloc, el que estalvia temps i diners.

Quina és la diferència entre Java i JavaScript?

Java i JavaScript són dos llenguatges de programació diferents, encara que amb noms similars.

D´una banda, Java és un llenguatge de programació orientat a objectes que s’utilitza per crear aplicacions d’escriptori, aplicacions web, aplicacions mòbils i altres tipus de programari.

JavaScript, d’altra banda, és un llenguatge de programació interpretat que s’utilitza per a la programació web, en particular per a la interacció dinàmica de les pàgines web.

En quant temps s’aprèn Java?

Aprendre Java depèn de diversos factors, com ara l’experiència prèvia de programació, la dedicació al estudi i la pràctica.

Per a algú que ja té experiència en altres llenguatges de programació, pot ser possible aprendre les bases de Java en unes poques setmanes o mesos.

Per a algú que és nou en la programació, pot trigar diversos mesos per adquirir un coneixement prou profund per a desenvolupar aplicacions en Java.

Conclusions

En resum, Java és un llenguatge de programació potent i versàtil que té una gran varietat d’aplicacions industrials.

Les seves característiques com ara la portabilitat, la seguretat i el sistema multi-thread, així com la seva popularitat en la indústria, el converteixen en una eina imprescindible per a qualsevol desenvolupador que vol crear aplicacions robustes i segures.

Vols aprendre a programar en Java?

El nostre associat aula21 té disponible un curs presencial de Java per a aplicacions industrials en el qual els participants aprenen a utilitzar aquesta poderosa eina per a desenvolupar programari per a sistemes industrials.

El curs comença amb una introducció al llenguatge Java i les seves característiques, incloent-hi la seva sintaxi i estructura de dades.

Després, s’aprofundeix en temes com la programació orientada a objectes i com utilitzar aquesta metodologia per a desenvolupar aplicacions industrials robustes i escalables.

També aprenen sobre les eines i llibreries de Java que són essencials per al desenvolupament d’aplicacions industrials, com l’ús de biblioteques per a comunicacions en temps real i el maneig de dades de sensors i dispositius.

A més de les lliçons teòriques, el curs inclou exercicis pràctics i projectes que ajudaran als estudiants a posar en pràctica el que han après.

Els projectes inclouen la creació d’una aplicació de control de processos industrials, la simulació d’un sistema d’automatització de fàbrica, i el desenvolupament d’una aplicació de monitoratge de sensors.

Aquest curs és bonificat per FUNDAE.

Et deixem el temari del curs en l’enllaç d’aquí sota.

DAVID ROFES 0 Comments

gen. 18 2023

9 Raons per les quals has d’aprendre Python

Has sentit parlar de Python? Si acabes de començar a programar ordinadors i altres dispositius, el més probable és que hagis intentat esbrinar quin llenguatge de programació és el millor per a aprendre primer.

Hi ha molts articles en Internet sobre quin llenguatge de programació hauries d’aprendre, quins són els millors per a tal plataforma, quins són els més fàcils d’aprendre, quins són els que més t’ajudaran a aconseguir un treball guanyant molts diners, etc.

Si has estat analitzant totes aquestes opinions, és molt probable que hagis sentit parlar de Python.

Aprendre qualsevol llenguatge de programació també t’ensenyarà a pensar com un programador. Tots els llenguatges de programació tenen les seves fortaleses i febleses.

Si busques un llenguatge que funcioni en una àmplia gamma d’aplicacions, o si només vols submergir-te en les profunditats de la codificació, Python pot ser adequat per a intentar-ho.

Què és Python?

En termes tècnics, Python és un llenguatge de programació d’alt nivell, orientat a objectes, amb una semàntica dinàmica integrada, principalment per al desenvolupament web i d’aplicacions informàtiques.

És molt atractiu en el camp del Desenvolupament Ràpid d’Aplicacions (RAD) perquè ofereix tipificació dinàmica i opcions d’enquadernació dinàmiques.

Python és relativament simple, per la qual cosa és fàcil d’aprendre, ja que requereix una sintaxi única que se centra en la llegibilitat. Els desenvolupadors poden llegir i traduir el codi Python molt més fàcilment que altres llenguatges.

Per tant, això redueix el cost de manteniment i de desenvolupament del programa perquè permet que els equips treballin en col·laboració sense barreres significatives de llenguatge i experimentació.

A més, suporta l’ús de mòduls i paquets, cosa que significa que els programes poden ser dissenyats en un estil modular i el codi pot ser reutilitzat en diversos projectes.

Una vegada s’ha desenvolupat un mòdul o paquet, es pot escalar per al seu ús en altres projectes, i és fàcil d’importar o exportar.

D’altra banda, un dels beneficis més importants de Python és que tant la llibreria estàndard com l’intèrpret estan disponibles gratuïtament, tant en forma binària com en forma de font.

Tampoc hi ha exclusivitat, ja que Python i totes les eines necessàries estan disponibles en totes les plataformes principals.

Per tant, és una opció multiplataforma, bastant temptadora per als desenvolupadors que no volen preocupar-se per pagar alts costos de desenvolupament.

En definitiva, és un llenguatge de programació relativament fàcil d’aprendre, i les eines necessàries estan disponibles per a tots de manera gratuïta. Això fa que sigui accessible per a gairebé tothom.

Ara que ja tenim una idea del què és Python us donarem algunes raons per les quals hauries d’aprendre Python per a progressar en la teva carrera.

9 Raons per les quals has d’aprendre Python

Python és un dels llenguatges de programació més volguts pels desenvolupadors, científics de dades, enginyers de programari i fins i tot hackers a causa de la seva versatilitat, flexibilitat i característiques orientades als objectes.

Moltes de les aplicacions web i mòbils que gaudim avui dia es deuen a les abundants llibreries de Python, als seus diversos frameworks, a les seves extenses col·leccions de mòduls i a les seves extensions d’arxius.

No sols això, també és excel·lent per a construir serveis web de microprojectes a macroempreses, així com per a suportar altres tipus de llenguatges de programació.

Encara que és un llenguatge d’alt nivell i pot fer tasques complexes, és fàcil d’aprendre i té una sintaxi neta.

Per tant, és recomanable tant per a principiants com per a programadors experimentats.

A més, hi ha moltes maneres d’aprendre Python; de manera autodidacta, apuntant-te a un centre de formació especialitzat o veure tutorials en línia. Tu tries!

De fet, hi ha moltes raons per les quals hauries d’aprendre Python. I per a entendre més profundament el seu abast i beneficis, et mostraré 9 d’elles:

1. Bona oferta laboral i ben remunerat

Només has de passar-te per qualsevol cercador d’ocupació en línia i escriure «Python» per a descobrir les nombroses ofertes relacionades que apareixen.

Atès que la programació en Python es pot utilitzar de moltes maneres, hi ha llocs de treball que s’ajusten a tots els nivells d’experiència i interès laboral, incloent llocs d’enginyer de control de qualitat, llocs d’enginyer de programari de nivell bàsic i llocs d’alt nivell com a enginyers de machine learning i intel·ligència artificial.

2. D’ús freqüent en startups

Les startups necessiten funcionar amb pressupostos ajustats per a sobreviure, i això significa que quan estan construint els seus productes digitals (ja siguin llocs web, aplicacions per a mòbils o programes de programari) aquests productes han de completar-se dins del pressupost i abans del que es preveu.

A causa de la seva capacitat per a ajudar a complir amb tots dos objectius, Python és un llenguatge de programació adorat en el món de les startups.

L’eficiència i la facilitat d’ús signifiquen menys temps de desenvolupament, un procés de control de qualitat i depuració racionalitzat, i un major retorn de la inversió en general que les alternatives de codificació més difícils de navegar.

Les startups són un gran lloc per a aconseguir un primer treball i començar a guanyar experiència en la indústria, i conèixer el teu camí.

3. Es triga poc temps a aprendre

Per l’eficient i versàtil que és un llenguatge com Python, es podria pensar que es necessiten anys per a aprendre a programar-lo. No és així!

Els professionals de la indústria diuen que els fonaments (coses com la sintaxi, les paraules clau i els tipus de dades) es poden aprendre en tan sols 6-8 setmanes si tens experiència prèvia amb llenguatges de codificació.

4. Té una comunitat d’usuaris molt activa.

Python és un llenguatge de codi obert, cosa que significa que és lliure d’usar i qualsevol pot modificar o crear extensions per a aquest llenguatge.

El fet de ser de codi obert és el que permet als llenguatges tenir biblioteques, marcs de treball (frameworks) i altres eines que mantenen al llenguatge rellevant i adaptable al llarg del temps.

Per això, el codi obert només està a l’altura del seu potencial si hi ha una comunitat d’usuaris compromesos amb el llenguatge.

La Python Software Foundation té una pàgina comunitària (fòrum) en el seu web que enllaça amb diversos grups comunitaris i fòrums on es poden trobar companys per a rebre consells, tutories, inspiració o simplement per a xerrar sobre la brillantor de Python.

A què estàs esperant? Hi ha espai per a almenys un més en el vagó de Python!

5. És el llenguatge de programació més popular

Segons The Economist (2018), Python va camí de convertir-se en el llenguatge de codificació més popular del món.

Mentre que llenguatges com Fortran i Lisp han experimentat un precipitat declivi, i llenguatges com a C i C++ romanen estables, llenguatges com Python i JavaScript estan en alça.

6. És un llenguatge molt versàtil

Ser un llenguatge de programació de propòsit general significa que els seus procediments, instruccions i estructures de dades estan dissenyats per a resoldre qualsevol problema.

És per això, que els grans èxits de la tecnologia com Google, Facebook i Instagram utilitzen la programació Python per a construir parts dels seus paquets tecnològics.

Però també pot ser usat per a construir programes bàsics i projectes en tots els punts intermedis.

La versatilitat de Python indica que, com a desenvolupador, tindràs una àmplia gamma d’opcions de treball. Ja sigui que vulguis treballar per a un gegant de la tecnologia, construir els teus propis programes de programari a menor escala, o treballar com un desenvolupador web.

7. Nombrosos complements per al que necessitis

Igual que els llenguatges com JavaScript, disposes de llibreries i frameworks per a Python que s’ajusten a les teves necessitats de codificació específiques.

Els frameworks populars de Python com Django estan dissenyats per a fer que sigui més efectiu en la creació d’aplicacions web, mentre que PyQt és un framework que permet a Python construir Interfícies Gràfiques d’Usuari (GUI) -interfícies d’usuari que impliquen l’ús d’icones en pantalla i gràfics per a processar comandos d’usuari-.

8. Automatització de tasques i processos.

Una de les parts més difícils de treballar en la tecnologia (independentment de la seva funció) és la gestió de totes aquestes tasques repetitives, que consumeixen molt temps, relacionades amb la tecnologia.

Petites coses com copiar arxius, arrossegar carpetes i canviar-les de nom, pujar actius als servidors… tot això es tradueix en molt de temps a llarg termini.

L’automatització és una altra àrea per la qual val la pena aprendre Python. La capacitat d’aquest llenguatge per a escriure scripts de sistema origina que pots crear programes Python senzills per a automatitzar tasques monòtones que disminueixen la teva productivitat.

El temps que t’estalviaràs a saber com automatitzar processos amb Python és un gran argument per a aprendre aquest llenguatge.

9. Et dona les eines per a treballar en qualsevol tecnologia.

Aprendre el codi Python no fa més que preparar-te per al desenvolupament d’Internet, et prepararà per al futur dels treballs tecnològics, perquè s’utilitza per a alguna cosa més que el desenvolupament tradicional.

De fet, és important per als camps emergents de la ciència de les dades com:

Anàlisi de dades (Big Data)
Intel·ligència Artificial
Machine Learning

La ciència de les dades és una altra possibilitat tecnològica que se t’obre si decideixes aprendre Python.

Conclusions

Python és un llenguatge de programació popular i versàtil que s’utilitza en una àmplia varietat d’àmbits, com la ciència de dades, la intel·ligència artificial, el desenvolupament web, l’automatització i la creació de scripts.

En aprendre Python, es poden desenvolupar habilitats valuoses en àrees en augment i es poden tenir més oportunitats de treball en el camp tecnològic.

A més, Python té una corba d’aprenentatge suau i una gran comunitat de desenvolupadors que poden ajudar a resoldre problemes i donar suport a l’aprenentatge continu.

En resum, aprendre Python és una excel·lent opció per a desenvolupar habilitats valuoses, ampliar oportunitats de treball, i tenir una gran comunitat de desenvolupadors per a donar suport a l’aprenentatge continu.

Vols aprendre Python?

Aprèn a dominar Python amb el curs online de programació de Python enfocat en la indústria que imparteix el nostre associat aula21.

Coneix les bases de Python i la seva sintaxi; descobreix les estructures bàsiques i llibreries més comunes, i aprèn a crear aplicacions per a escriptori.

Actualitza les teves competències tecnològiques, des de la teva pròpia casa, al teu ritme i sense limitacions horàries.

Si desitges conèixer el temari i com pots reservar la teva plaça fes clic en el botó.

DAVID ROFES 0 Comments

nov. 15 2022

Què és un ERP i per a què serveix?

El programari ERP és una eina utilitzada per les empreses que pot integrar tots els processos necessaris per a dirigir una empresa.

En els últims anys, les solucions ERP han evolucionat i moltes d’elles són ara bàsicament aplicacions web on els usuaris poden accedir de manera remota.

En poques paraules, estan destinats a servir a tots els departaments d’una empresa per a obtenir els millors resultats empresarials.

Però, què significa exactament aquest terme i com funcionen els sistemes ERP? Continua llegint per a conèixer més sobre les seves característiques bàsiques i les seves funcions.

Què significa ERP?

ERP són les sigles de “Enterprise Resource Management”, el sistema consolidat de recopilació i organització de dades empresarials mitjançant un conjunt de programes informàtics integrats.

El programari ERP conté aplicacions que automatitzen les funcions empresarials com la producció, l’estimació de les vendes, la comptabilitat i moltes altres més.

En termes simples, el ERP facilita les operacions empresarials en tots els departaments.

Les solucions de ERP milloren la forma en què s’administren els recursos d’una empresa, ja sigui en la gestió de matèries primeres per a la fabricació com en les de personal per als recursos humans.

Hi ha moltes més definicions de ERP, que varien segons si estan destinades a desenvolupadors, proveïdors o mitjans tecnològics.

Com funciona un ERP

L’objectiu principal d’un sistema ERP és que tothom treballi a partir de les mateixes dades, en lloc dels sistemes de bases de dades independents amb fulls de càlcul desconnectats.

D’aquesta manera, amb un sistema d’emmagatzematge de dades segur i centralitzat, tothom dins d’una organització pot estar segur que les dades són correctes, estan actualitzats i són l’última versió.

En la pràctica, això significa que els empleats de les diferents divisions – per exemple, comptabilitat i vendes – poden confiar en les mateixes dades per a les seves necessitats específiques.

Per a què s’utilitza un ERP

Els sistemes de planificació de recursos empresarials són utilitzats per empreses que busquen gestionar les seves funcions empresarials dins d’un sistema centralitzat i integrat.

Normalment els fan servir les empreses que treballen dins de la cadena de subministrament per a ajudar a mantenir un seguiment de totes les parts actives de la fabricació i la distribució.

No obstant això, un ERP pot ser utilitzat per diferents indústries, incloent-hi empreses de la salut, organitzacions sense ànim de lucre, la construcció, l’hostaleria, entre altres.

En definitiva, les empreses que necessiten administrar el seu personal, els seus clients i el seu inventari poden confiar en els beneficis del ERP.

Al cap i a la fi, un ERP emmagatzema totes les dades introduïdes en una única base de dades, la qual cosa permet que tots els departaments treballin amb la mateixa informació.

A més, totes aquestes dades poden ser organitzades, analitzadess i convertides en informes.

Aquest sistema reuneix en una sola aplicació la gestió dels clients, els recursos humans, la intel·ligència empresarial, la gestió financera, l’inventari i les capacitats de la cadena de subministrament.

Tipus de sistemes ERP

El tipus de sistema que millor s’adapti a la teva empresa dependrà de la grandària de la mateixa i de les funcions que donin suport als seus requisits empresarials.

Com a resultat de diverses dècades de desenvolupament, avui dia es disposa de nombroses solucions de programari per a la planificació de recursos empresarials.

Les empreses poden seleccionar i adquirir mòduls de planificació de recursos empresarials segons les seves demandes i necessitats individuals.

Una de les classificacions sobre tipus de ERP que es pot realitzar, vindria determinat segons el seu allotjament.

Existeixen diverses solucions que explico a continuació:

ERP en el núvol (Cloud)

Les empreses que necessitin la màxima flexibilitat haurien d’utilitzar una solució de planificació de recursos empresarials basada en el núvol.

L’avantatge exclusiu de les solucions en el núvol resideix en l’accés mundial que permet.

No importa si els empleats es troben en la seu central a Barcelona, de vacances a Cancun o en un viatge de negocis a Alemanya.

Per a accedir al sistema ERP només es necessiten els dispositius finals adequats (ordinador portàtil, smart phone, tauleta, etc.) i, per descomptat, una connexió estable i segura a Internet.

La solució està perfectament adaptada a l’ús en dispositius mòbils.

Altres avantatges són l’alt nivell de seguretat, el bon servei prestat per les empreses i la possibilitat de provar versions de demostració gratuïtes.

Aquest sistema de planificació de recursos empresarials és especialment adequat per a les empreses més petites, per a les quals la flexibilitat i la rapidesa de reacció són un factor decisiu per a garantir la seva supervivència en un mercat competitiu.

No obstant això, qualsevol empresa, independentment de la seva grandària, pot beneficiar-se d’aquest sistema.

ERP local

La versió local d’un ERP és ideal per a grans empreses o grups d’empreses que donen importància a una solució instal·lada en l’empresa.

L’accés mundial a través d’Internet no és possible de manera automàtica. Per a l’ús mòbil, per exemple, és necessari establir en primer lloc els requisits tècnics previs. A canvi, la propietat de les dades roman en mans de l’empresa.

L’empresa és totalment independent en les seves decisions sobre el que els succeeix.

D’altra banda, l’empresa també és responsable de les actualitzacions, la renovació dels components de maquinari i la seguretat dels servidors. Òbviament, això vincula els recursos en el departament de TI.

Solucions híbrides

Un sistema ERP híbrid combina el millor de les dues solucions de programari esmentades anteriorment.

D’una banda, un gran subsistema funciona localment en l’empresa, és a dir, en les instal·lacions. D’altra banda, també es pot accedir a determinades àrees a través del núvol.

Social ERP

Aquesta és una solució que també inclou les cada vegada més importants xarxes socials.

Això facilita encara més el contacte amb els clients (potencials) als quals els agrada comunicar-se a través de Facebook i altres plataformes.

Especialment els joves poden ser atesos amb facilitat i d’una forma apropiada per a aquest públic objectiu.

Conclusions

Si el creixement d’una empresa s’ha estancat o si els seus recursos no s’estan utilitzant de manera eficient com podrien, un sistema ERP pot ser la millor solució.

En realitat, es té una millor percepció del rendiment d’una empresa, ja que aquest programari combina diversos processos diferents en un sol sistema.

Estalvia molt temps i molts maldecaps perquè, no s’han de reunir informes de cada operació per separat.

La utilització de l’arquitectura del sistema integrat elimina la necessitat que s’utilitzin múltiples sistemes diferents dins de l’empresa i es consolidi en el mateix sistema en múltiples geografies.

La utilització d’un sistema ERP permet l’accés a una multitud d’informació de l’empresa.

També, tendeix a tenir més precisió i rellevància perquè tot prové d’una font, no de múltiples fonts.

El sistema de planificació dels recursos proporciona a l’empresa diverses eines de presentació d’informes, generant informació actualitzada de manera ràpida i fàcil d’utilitzar.

DAVID ROFES 0 Comments

oct. 20 2022

.NET: Què és i com funciona

El llançament de la plataforma .NET va ser anunciat oficialment per primera vegada per Microsoft l’any 2000. Però, dos anys després, el framework es va llançar com a part de Visual Studio .NET.

La importància de cada tecnologia que inclou la plataforma ha canviat significativament amb el temps. En aquest article coneixeràs tota l’evolució de .NET i les seves característiques principals.

Què és .NET?

.NET és una plataforma d’aplicacions que permet la creació i execució de serveis web i aplicacions d’Internet.

En la plataforma de desenvolupament es poden utilitzar una sèrie de llenguatges, implementacions, eines i biblioteques per al desenvolupament de les aplicacions.

En definitiva, és avui dia la plataforma de desenvolupament de programari més usada per a nous projectes de desenvolupament de programari a més de Java.

Microsoft .NET és una col·lecció de diferents plataformes de programari de Microsoft. El framework original va ser desenvolupat com una competència directa a la plataforma Java.

Així doncs, els entorns d’aplicació poden ser desenvolupats i executats sobre la base de .NET.

Fins aproximadament 2003, el terme .NET va servir a Microsoft com a terme de màrqueting i com a paraula de moda per a productes nous, però molt diferents, com a sistemes operatius, servidors i programari d’oficina.

Més tard, el terme es va concentrar en el desenvolupament de programari.

Inicialment no va tenir molt d’èxit, però l’entorn .NET ha canviat significativament al llarg dels anys i ha guanyat en importància.

Avui dia, el framework .NET s’ha tornat indispensable en la pràctica diària.

Components de l’Arquitectura .NET

Els components de l’arquitectura .NET juguen un paper important en el desenvolupament d’aplicacions.

Els podem classificar en: el clàssic .NET Framework, que és un framework monolític, el més actual .NET Core framework, que és modular, la plataforma Xamarin i l’específica de Windows UWP.

1. Implementacions

.NET Framework està dividit en diferents subcategories i categories de programes i, per tant, conté diferents models d’execució entre els quals l’usuari ha de triar en desenvolupar el programari.

La base del desenvolupament és la biblioteca de classes, que ha estat disponible en general com a font compartida des de 2014.

L’anomenada biblioteca de classes base permet el desenvolupament d’aplicacions no sols per a entorns Windows, sinó també per a plataformes com Android o MacOS.

Aquesta plataforma de desenvolupament s’utilitza normalment per a crear aplicacions de windows, windows movile, windows server, etc. amb Asp.net, WPF i Windows Forms

D’altra banda, .NET Core és una nova alternativa que es va separar per primera vegada del .NET Framework en 2015.

A causa de la millora de la modularidad i a la portabilitat encara més senzilla del programari a plataformes que no siguin de Microsoft, .NET Core és particularment apreciat per molts desenvolupadors.

Generalment, desenvolupa aplicacions per a la plataforma universal de Windows UWP i Asp.NetCore. A més, s’utilitza per a desenvolupar aplicacions en el núvol.

La biblioteca de classes Core Ex és compatible amb Windows, MacOs i Linux.

Una altra implementació a destacar és la plataforma Xamarin en la qual es poden desenvolupar aplicacions per a Android, iOS, tvOS, watchOS, macOS i Windows. Aquesta, disposa d’eines i biblioteques específiques.

Finalment, incloure UWP, la plataforma universal de Windows. Encara que alguns desenvolupadors la situan dins de la plataforma .NET Core en compartir algunes biblioteques d’aquest, a Microsoft li agrada que se la consideri un implementació més.

2. .NET Standard Library

Un altre dels components que formaven part de l’arquitectura era la biblioteca de classes portable PCL. Amb ella es pot compartir el codi entre diversos projectes específics de la plataforma, tant en IOS, Android, Windows i Windows Phone.

Però, les PCL presentan molts desavantatges de compatibilitat entre implementacions. Per a això, els desenvolupadors han creat la API .NET Standard Library. Es tracta d’una fusió de les biblioteques base i PCL, compatible amb totes les implementacions.

En l’actualitat, amb la versió de Visual Studio en 2017, les PCL van quedar obsoletes i esborrades del sistema, així com les biblioteques base de cada implementació. En el seu lloc van ser reemplaçades per .NET Standard Library.

També, existeixen unes altres API suplementàries que són específiques dels sistemes operatius en els quals s’executa.

3. Entorn en Temps d’Execució

Una de les parts rellevants de l’arquitectura és l’Entorn en Temps d’Execució, que com el seu nom indica és on s’executa el programa administrat o l’interval de temps en el qual un programari s’executa en un sistema operatiu. Segons la implementació utilitzada:

.NET framework: CLR (Common Language Runtime).
.NET Core: Core CLR (CoreCommon Language Runtime).
Xamarin: entorn d’implementació Bufó.
UWP: .NET Native.

4. Infraestructura Comuna

Seguint amb els components de l’arquitectura, trobem la Infraestructura Comuna on estan els llenguatges de programació: C#, F#, VB i el motor de compilació Ms Build per a compilar els projectes.

5. Eines de Desenvolupament

Finalment, un altre component són les Eines de Desenvolupament per a la creació d’aplicacions web o mòbils en els diferents sistemes operatius esmentats:

Administrador de paquets per a microsoft: Nuget.
Entorn de desenvolupament integrat (IDE): Visual Studio, Xamarin Studio, Visual Studio per a Mac, JetBrains Rider.
Editors de Codi: Visual Studio Code i Plugin OmniSharp.

Per a què serveix .NET?

L’objectiu de .NET és crear una plataforma de desenvolupament de programari moderna, flexible i neutral per al desenvolupament de tota mena de programari.

D’aquesta manera, proporciona als consumidors i als programadors de les empreses una interfície d’usuari perfectament interoperable.

Aquesta circumstància ocasiona que la informàtica estigui cada vegada més orientada als navegadors.

Amb l’excepció de la programació de controladors de maquinari, .NET abasta tot tipus d’aplicacions, des d’aplicacions d’escriptori fins a aplicacions web; des de serveis de sistema fins a serveis web; i des de rutines de bases de dades fins a programació d’aplicacions IoT i Machine Learning.

Microsoft va dissenyar aquesta plataforma per a ser un sistema neutral des del principi, però no va fer cap esforç per a implementar-lo en Mac i Unix/Linux.

A causa de la iniciativa d’altres companyies (especialment Novell), grans parts de .NET estan ara disponibles per a altres sistemes operatius.

I això és fins i tot secundat per Microsoft en vista del creixent nombre de sistemes operatius que competeixen entre si, especialment en el mercat dels dispositius mòbils.

El mateix Microsoft ofereix una variant per a Mac OS amb Silverlight.

Avantatges de .NET

Bàsicament, les diferents variants dels entorns de desenvolupament .NET ofereixen als programadors tota una gamma d’avantatges. Aquestes són, entre altres:

Interoperabilitat: Els elements de programari i programes desenvolupats poden utilitzar les funcionalitats dels programes desenvolupats fora de .NET.
Common Language Runtime (CLR): Un entorn de temps en execució uniforme de tots els llenguatges de programació .NET disponibles. Això assegura un comportament consistent en les àrees d’ús de memòria i seguretat.
Independència del llenguatge utilitzat: La base és una arquitectura de llenguatge comú, que permet l’intercanvi de dades entre dos programes en diferents llenguatges de programació.
Una biblioteca de classes comunes: Una biblioteca de codis per a les funcions més utilitzades per a evitar la duplicació i la programació innecessària.
Seguretat: Totes les solucions de programari desenvolupades es basen en un model de seguretat comú i efectiu.

DAVID ROFES 0 Comments

ag. 26 2022

Virtualització: què és i per a què serveix?

L’interès de la indústria per la virtualització és cada vegada més elevat. S’ha convertit amb rapidesa en una tecnologia present en la majoria d’empreses, a mesura que nous proveïdors entren en el mercat i els proveïdors de programari empresarial la incorporen a les últimes versions de les seves línies de productes.

La raó: La virtualització demostra dia a dia beneficis tangibles addicionals com més s’utilitza, ampliant el seu valor per a l’empresa a cada pas.

En aquest article entrarem de fons en el seu funcionament, quins components intervenen, així com en els diferents tipus de virtualització que s’utilitzen en la indústria, entre altres aspectes.

Què és la Virtualització?

La virtualització té com a objectiu principal gestionar les càrregues de treball, transformant radicalment la informàtica tradicional per a fer-la més escalable.

Forma part del panorama de la tecnologia de la informació (TI) i avui dia es pot aplicar a una àmplia gamma de sistemes que descriurem en aquest article.

La forma més comuna és la virtualització a nivell de sistema operatiu. En ella, és possible executar diversos sistemes operatius en un sol component de maquinari.

Aquesta tecnologia consisteix en separar el maquinari físic i el programari mitjançant l’emulació del maquinari amb aplicacions informàtiques.

Quan un sistema operatiu diferent opera en la part superior del sistema operatiu principal mitjançant la virtualització, se’l denomina màquina virtual (VM).

Una màquina virtual no és més que un arxiu de dades en un ordinador físic que es pot moure i copiar a un altre ordinador, igual que un arxiu de dades normal.

Els ordinadors en l’entorn virtual utilitzen dos tipus d’estructures d’arxius: una que defineix el maquinari i una altra que defineix el disc dur.

El programari de virtualització, o el hipervisor, ofereix la tecnologia de memòria cau que pot utilitzar-se per a emmagatzemar els canvis en el maquinari virtual o en el disc dur virtual per a escriure’ls posteriorment.

Així mateix, permet a l’usuari descartar els canvis realitzats en el sistema operatiu.

Com funciona la virtualització

En la part central de la virtualització es troba la «màquina virtual» (VM), un contenidor de programari aïllat amb un sistema operatiu i una aplicació en el seu interior.

Pel fet que cada màquina virtual està completament separada i independent, moltes d’elles poden executar-se simultàniament en un sol equip.

En poques paraules, una capa prima de programari anomenada hipervisor assigna dinàmicament els recursos informàtics a cada màquina virtual segons sigui necessari.

Què és un hipervisor

Un hipervisor, també conegut com a monitor de màquina virtual o com a gestor de màquines virtuals (VMM), és un procés que crea i executa màquines virtuals (VM).

Permet que un equip HOST admeti diverses màquines virtuals hostes per compartir virtualment els seus recursos, com la memòria i el processament.

Així mateix, ajuda a maximitzar l’ús efectiu dels recursos informàtics com la memòria, l’amplada de banda de la xarxa i el processament de la CPU.

Aquesta tècnica de virtualització de maquinari permet que diversos sistemes operatius hostes (SO) s’executin en un únic sistema host al mateix temps.

El SO hoste comparteix el maquinari de l’equip host, per a que cada SO tingui el seu propi processador, memòria i altres recursos de maquinari.

Un dels tipus de virtualització més utilitzats és la de servidors. En aquesta, el hipervisor està integrat en el maquinari subjacent.

Avui dia, la virtualització no es limita a la virtualització de servidors, sinó que s’ha estès a CPU, xarxa, emmagatzematge, ROM, RAM, etc.

El hipervisor ens permet crear múltiples sistemes en un únic maquinari i cadascun d’ells pot funcionar en diferents sistemes operatius i controlar diferents aplicacions segons sigui necessari.

Generalment, hi ha dos tipus de hipervisors:

Els hipervisors de tipus 1, anomenats «bare metall», s’executen directament en el maquinari del host.

Es caracteritzen per la seva alta disponibilitat i gestió de recursos; també proporcionen un millor rendiment, escalabilitat i estabilitat gràcies al seu accés directe al maquinari.

D’altra banda, els controladors de dispositiu incorporats poden limitar el suport de maquinari. Alguns exemples de hipervisores de tipus 1 són Microsoft Hyper-V, Citrix XenServer i VMware ESXi.

Els hipervisors de tipus 2, anomenats «hosted», funcionen com una capa de programari en un sistema operatiu, igual que altres programes informàtics.

Un sistema operatiu convidat s’executa com un procés en el host. Alguns exemples de hipervisors de tipus 2 són VMware Workstation, VMware Player, VirtualBox, Parallels Desktop per a Mac i QEMU.

Continuant amb el funcionament de la virtualització, el tipus d’arquitectura defineix l’algorisme de càlcul i l’executa segons les característiques descrites a continuació:

Moltes aplicacions en cada servidor: pel fet que cada màquina virtual encapsula una màquina sencera, pot executar moltes aplicacions i sistemes operatius en un servidor físic al mateix temps.
Màxima utilització del servidor: cada màquina física s’utilitza a la seva màxima capacitat, la qual cosa li permet reduir significativament els costos mitjançant la implementació de menys servidors en general.
Proveïment de recursos i aplicacions més ràpids i senzilles: les màquines virtuals són arxius de programari autònom que es poden manipular amb facilitat per a copiar i pegar. Això aporta una simplicitat, velocitat i flexibilitat sense precedents a l’aprovisionament i la gestió de TI. Fins i tot pot transferir les màquines virtuals en execució d’un servidor físic a un altre, un procés conegut com a migració de dades. També pot virtualizar aplicacions crítiques del negoci per a millorar el rendiment, la fiabilitat i l’escalabilitat, al mateix temps que redueix els costos.

Quins són els tipus de virtualització?

La virtualització pot tenir arquitectures diverses depenent de la mena d’ús de l’aplicació i de la utilització del maquinari.

A continuació s’enumeren els principals tipus: maquinari o de servidor, de xarxa, d’emmagatzematge, de memòria, d’aplicacions, administrativa i d’escriptori.

Les empreses estan adoptant la virtualització com una manera de reduir les despeses de TI, per millorar la seguretat i augmentar l’eficiència operativa.

Virtualització de maquinari o de servidor

Potser el tipus de virtualització més comuna avui dia, la virtualització de maquinari és possible gràcies a un gestor de màquines virtuals (VM) o «hipervisor».

El hipervisor crea versions virtuals d’ordinadors i sistemes operatius i els consolida en un gran servidor físic, de manera que tots els recursos de maquinari poden utilitzar-se de forma més eficient.

També permet als usuaris executar diferents sistemes operatius en la mateixa màquina simultàniament.

Virtualització de xarxa

La virtualització de xarxa combina tots els equips físics de xarxa en un únic recurs basat en programari.

També divideix l’amplada de banda disponible en múltiples canals independents, cadascun dels quals pot ser assignat a servidors i dispositius en temps real.

Les empreses que es beneficien de la virtualització de la xarxa són aquelles que tenen un gran nombre d’usuaris i necessiten mantenir els seus sistemes en funcionament en tot moment.

Amb els canals distribuïts, la velocitat de la seva xarxa augmentarà notablement, permetent-li lliurar serveis i aplicacions més ràpid que mai.

Virtualització d’emmagatzematge

Aquest tipus de virtualització és molt fàcil i rendible d’implementar, ja que implica la compilació de diversos discos durs físics en un únic clúster.

La virtualització d’emmagatzematge és útil quan es tracta de planificar la recuperació de dades, ja que els guardats en l’emmagatzematge virtual es poden replicar i transferir a una altra ubicació.

D’aquesta manera, es poden eliminar les molèsties i els costos de la gestió de diversos dispositius d’emmagatzematge.

Virtualització de memòria

La virtualització de memòria és el procés d’agregar i agrupar els recursos de memòria d’accés aleatori (RAM) complets de la xarxa o clúster en un sol grup de memòria.

Proporciona una major capacitat de memòria i la unitat de disc també serveix com una extensió de la memòria principal.

Virtualització d’aplicacions

Es tracta d’un procés en el qual les aplicacions es virtualizan i es lliuren des d’un servidor al dispositiu de l’usuari final, com a ordinadors portàtils, telèfons intel·ligents i tauletes.

D’aquesta manera, en lloc d’iniciar sessió en els ordinadors situats normalment en l’empresa, els usuaris poden accedir a l’aplicació directament des del seu dispositiu, sempre que disposin d’una connexió a Internet.

Aquest tipus és molt útil per a les empreses que requereixen l’ús de les seves aplicacions sobre la marxa, fora de l’empresa amb treballadors que solen treballar fora de l’empresa a casa del client o realitzant algun servei extern.

Virtualització administrativa

La virtualització administrativa és una de les formes menys conegudes, probablement a causa del fet que s’utilitza principalment en centres de dades.

El concepte d’administració, o «gestió», es tracta de rols d’administració segmentats a través de polítiques de grup i d’usuari.

Per exemple, uns certs grups poden tenir accés a servidors, infraestructura, arxius d’aplicació i regles específics de lectura, però no a modificar-los.

Virtualització d’escriptori

Igual que la virtualització d’aplicacions esmentada anteriorment, la virtualització d’escriptoris separa l’entorn d’escriptoris del dispositiu físic i es configura com una «infraestructura d’escriptoris virtuals» (VDI).

Un dels majors avantatges de la virtualització d’escriptoris és que els usuaris poden accedir a tots els seus arxius i aplicacions personals en qualsevol PC, cosa que significa que poden treballar des de qualsevol lloc sense necessitat de portar el seu ordinador de treball.

També redueix el cost de les llicències i actualitzacions de programari.

El manteniment i la gestió de pegats informàtics són senzills, ja que tots els escriptoris virtuals estan allotjats en la mateixa ubicació.

Conclusió

La virtualització s’està convertint en una alternativa atractiva per a empreses de totes les grandàries que busquen impulsar el seu negoci amb agilitat, ja que simplifiquen les operacions de TI i milloren la continuïtat del negoci i minimitzen els riscos.

A més, la virtualització ofereix molts avantatges, entre les quals s’inclouen la reducció de costos i la prolongació de la vida útil de la tecnologia, la qual cosa l’ha convertit en una opció molt popular entre les petites i mitjanes empreses.

Avançar amb la virtualització és més fàcil del que es podria pensar. En associar-se amb el proveïdor adequat es pot oferir una solució completa amb una àmplia gamma de solucions per a construir un sistema potent i una infraestructura virtualizada flexible.

La integració de la virtualització en les empreses pot ser un procés complex i confús si no es coneix aquesta tecnologia.

L’ideal és sol·licitar l’ajuda d’experts per a fer bé el treball. Sobretot si es busquen solucions de virtualització fiables i d’alta qualitat.

DAVID ROFES 0 Comments

jul. 19 2022

Què és un sistema GMAO i per a què serveix

Un sistema GMAO ajuda a les empreses en una gran quantitat d’actius a planificar, seguir, mesurar i optimitzar digitalment totes les activitats de manteniment.

En aquest article aprofundirem en les funcions dels sistemes informàtics de gestió del manteniment (GMAO).

A més, aprendràs què és sistema GMAO, què fa i quina és la millor manera d’aprofitar els seus avantatges.

Què és un GMAO?

GMAO són les sigles d’un sistema de gestió (programari) de manteniment assistit per ordinador.

En altres paraules, es tracta d’un sistema informatitzat que agilita la gestió de diverses tasques i operacions de manteniment.

Avui dia, el programari de GMAO s’utilitza per a mantenir fàcilment un registre centralitzat de tots els actius i equips dels quals són responsables els equips de manteniment, així com per a programar i realitzar un seguiment de les activitats de manteniment i disposar d’un registre detallat del treball que han realitzat.

El programari GMAO ajuda a gestionar els equips, l’inventari i els equips de manteniment complets en una sola ubicació o en tots els departaments d’una planta de fabricació o producció.

Així mateix, ofereix una combinació de gestió d’ordres de treball, gestió d’inventari i programació del manteniment que cobreixen totes les zones de treball de qualsevol empresa en les instal·lacions, maquinària, plantes de producció o altres actius que necessiten manteniment.

Els departaments de manteniment solen utilitzar el sistema GMAO com el seu principal programari de manteniment, ja que cobreix una àmplia gamma de funcions.

Funcions d´un sistema GMAO

La gestió GMAO ajuda als departaments de manteniment a gestionar els seus equips, inventaris i personal de manteniment, però com ho fa exactament?

Aquest programari ve completament equipat amb una gran varietat de funcions de gestió del manteniment.

Entre les seves característiques més comunes d´aquest programari inclou:

Manteniment Preventiu

Una de les tasques més importants per a una empresa amb equips o maquinària pesant és el manteniment preventiu.

Cap empresa vol experimentar un temps d’inactivitat prolongat d’un actiu important dels processos productius quan podria haver-se evitat amb manteniment preventiu.

Amb la finalitat d’ajudar a les empreses a ser pro-actives en el seu manteniment preventiu, un sistema de GMAO programa el manteniment preventiu regular de tots i cadascun dels actius que el necessitin.

A més d’això, el programari de manteniment preventiu del sistema GMAO pot connectar-se i «parlar» amb els diferents actius de la planta de producció.

Usant la Internet Industrial de les Coses (IIoT), els sensors connectats al teu equip poden detectar quan sorgeixen problemes, tant majors com menors.

Això crea una alerta que s’envia automàticament a les parts necessàries perquè pugui abordar el problema immediatament.

Aquesta és una altra mesura pro-activa per a assegurar que els equips continuïn funcionant sense problemes.

Gestió d’Actius

El manteniment preventiu no és l’única manera de protegir els actius d’una empresa.

Les característiques de gestió d’actius d’un GMAO permeten realitzar un seguiment de diversos punts de dades relacionades amb tots els actius.

Algunes de les dades més bàsiques que rastreja inclouen dates de compra, informació sobre garanties i especificacions d’actius.

Però les dades més potents que un sistema GMAO rastreja inclouen la vida útil esperada i l’historial de servei.

Els historials de servei dels actius empresarials en particular són importants.

Això manté un registre de cada operació de manteniment realitzada en un actiu, perquè se sàpiga quan es va realitzar el manteniment.

A més, es pot utilitzar aquesta informació per a predir quan sorgiran els problemes.

L’anàlisi de les dades de la història del servei també pot revelar patrons en uns certs assumptes, com ara un desglossament d’una part cada cert temps.

Aleshores, es pot planificar el manteniment en conseqüència.

Gestió d’Ordres de Treball

Una de les característiques més importants de la plataforma GMAO és la gestió de les ordres de treball (O.T.).

El món digital sempre va millor per a organitzar i emmagatzemar les ordres de treball que el paper i el bolígraf.

En realitat, és una forma de no perdre la pista de les ordres de treball diàries; especialment les més recents.

Aquest tipus de programari de gestió d’ordres de treball redueix totalment la possibilitat de perdre el seguiment de les ordres de treball, ja que totes elles s’emmagatzemen en una base de dades en la qual es poden realitzar cerques.

En accedir al sistema, es pot veure l’estat de totes les ordres de treball, com per exemple les que encara no han estat iniciades, les que estan en curs i les que ja han estat executades.

A més de fer un seguiment del manteniment, també es pot veure qui ha estat assignat per a cada ordre de treball i si s’ha completat o no.

Després de tot, és útil saber qui és responsable d’un mal treball de manteniment, així com qui és responsable d’un excepcional.

Gestió d’Inventari

El sistema GMAO no és el substitut d’un sistema autònom de gestió de l’inventari.

No obstant això, les característiques de gestió d’inventari disponibles en aquest programari de gestió continuen sent molt útils.

Mentre que un sistema de gestió d’inventari manté un control d’inventari sobre els productes i altres articles que es distribueixen des d’un magatzem, la gestió d’inventari de GMAO gestiona les seves peces de recanvi.

Aquestes peces són les que s’utilitzen per a reparar i realitzar el manteniment de l’equip de producció, la maquinària i altres actius.

El pitjor que pot passar durant el manteniment d’una màquina és adonar-se que manca la peça que es necessita, la qual cosa pot resultar un temps d’inactivitat prolongat, bastant costós per a les empreses que no poden permetre’s avaries ni aturs en la producció.

La gestió d’inventaris de GMAO realitza un seguiment automàtic de la quantitat de cada peça que queda, avisant quan es troba per sota d’un llindar predeterminat.

D’aquesta manera, es poden demanar més peces de recanvi abans que s’acabin.

Control de l’horari dels treballadors de manteniment

Els caps de manteniment també poden utilitzar el sistema GMAO per a programar el seu equip de manteniment, ajudant a automatitzar el procés de programar als treballadors de manteniment no sols per als torns, sinó també per a tasques específiques durant els seus torns.

Amb una programació automatitzada, els caps de manteniment poden estar segurs que totes les activitats de manteniment es realitzaran quan siguin necessàries.

Els usuaris poden configurar els sistemes de GMAO perquè enviïn alertes de manteniment programat quan es produeixin diferents desencadenants, com un interval de temps, una fallada d’un component, l’expiració de la garantia, etc.

Això lleva part de la càrrega de recordar programar el manteniment al personal administratiu.

Accés Mòbil

La Gestió GMAO basada en el núvol (cloud) normalment ve amb capacitats per a telèfons mòbils perquè els que gestionen el manteniment puguin disposar de l’aplicació en qualsevol punt i en qualsevol moment.

En definitiva, una solució bastant interessant per als caps de manteniment que supervisen múltiples instal·lacions que estan en diferents plantes de producció en la mateixa empresa o en delegacions exteriors.

A sobre, aquesta funció els permetrà poder fer les anotacions que estimin oportunes directament en el sistema, sense importar en quina instal·lació es trobin.

L’accés mòbil també és una bona eina per a un treballador de manteniment o gerent que treballa en una sola instal·lació.

Sense ell, les notes o actualitzacions de manteniment que han de realitzar-se en un GMAO han d’esperar fins que es trobin enfront d’un ordinador.

No obstant això, quan tenen accés mòbil, poden actualitzar les ordres de treball a mesura que les completen i anotar les notes de manteniment mentre ho fan.

Això també obre opcions per a utilitzar tauletes de l’empresa o dispositius similars per a garantir la seguretat i la facilitat d’accés.

Avantatges dels sistemes de GMAO

Les característiques dels sistemes de gestió del manteniment assistit per ordinador proporcionen una sèrie de beneficis destacats per a les empreses.

Ajuden als tècnics de manteniment a mantenir-se organitzats amb avisos de responsabilitat i recordatoris de cites de manteniment.

Els usuaris poden rastrejar i administrar eines o equips, reduint la probabilitat que es perdin o sofreixin danys.

En general, l’objectiu del sistema és ajudar els usuaris a calcular les despeses, gestionar el manteniment, realitzar un seguiment dels actius i assignar els recursos de forma més eficient.

Els diferents GMAO ofereixen una diversa varietat de paquets, des de codi obert fins a opcions premium, per la qual cosa sempre hi haurà un sistema que s’ajusti al pressupost i a les necessitats del tipus d’empresa.

A més, poden allotjar-se de múltiples formes, a través de maquinari, en el núvol a través dels servidors del proveïdor, o una combinació de tots dos.

Aquests avantatges estan en constant evolució, avançant cap al futur de diverses maneres innovadores.

Des de la Intel·ligència Artificial fins a la IIoT i la gestió del rendiment d’actius, el futur del sistema GMAO continuarà aportant avanços i innovacions en el camp de la gestió del manteniment.

Conclusió

En resum, el programari de GMAO és una plataforma de gestió de manteniment que ajuda als usuaris a agilitar els processos de manteniment, gestió d’actius, inventari i ordres de treball.

Reemplaça el seguiment en paper i llapis, en les antigues targetes i cintes perforades o en els clàssics fulls de càlcul d’Excel.

També combina aquests processos amb missatgeria interna i altres funcions útils en una única i convenient interfície.

DAVID ROFES 0 Comments

maig 26 2022

Què és la Internet de les Coses

La Internet de les Coses ha aconseguit en els últims anys alterar la nostra vida quotidiana fins al punt que fins i tot els que no tenen coneixements tecnològics han començat a acceptar la comoditat, el confort i els valuosos coneixements que ofereix.

Des dels dispositius domèstics connectats, els termòstats intel·ligents, els panys de les portes a distància i tots els aparells controlats per aplicacions, és probable que ja coneguis la utilitat d’aquesta tecnologia en la teva vida quotidiana.

La veritat és que la importància de la Internet de les Coses és cada vegada major, tant per a l’ús industrial com per a l’ús quotidià. Està millorant les nostres vides de moltes maneres, i probablement continuarà fent-ho.

En aquest article coneixeràs tot el que necessites saber sobre la Internet de les Coses, quins són els components principals i cap a on va.

Definició de la Internet de les Coses?

La Internet de les coses es defineix com la xarxa d’objectes físics – «coses»- que porten incorporats sensors, programari i altres tecnologies amb la finalitat de connectar-se i intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes a través d’Internet, sense que sigui necessària la interacció de persona a persona o de persona a ordinador.

A la Internet de les Coses se’l coneix també per IoT, que són les sigles en anglès de «Internet Of Thinks»

Aquests dispositius van des d’objectes domèstics ordinaris fins a sofisticades eines industrials. Amb més de 10.000 milions de dispositius IoT connectats en l’actualitat, els experts esperen que aquesta xifra augmenti a 22.000 milions en 2025.

Cada vegada més, les empreses de diversos sectors utilitzen el IoT per a operar de forma més eficient, comprendre millor als clients per a oferir-los un bon servei, renovar la presa de decisions i augmentar el valor del negoci.

Per a què serveix la internet de les Coses? Exemples

Les aplicacions de les tecnologies IoT són múltiples, ja que és ajustable a gairebé qualsevol tecnologia que sigui capaç de proporcionar informació rellevant sobre el seu propi funcionament, sobre l’acompliment d’una activitat i fins i tot sobre les condicions de l’entorn que necessitem monitorar i controlar a distància.

En l’actualitat, moltes empreses de diferents sectors o branques estan adoptant aquesta tecnologia per a simplificar, millorar, automatitzar i controlar diferents processos.

A continuació, et deixo alguns dels usos més destacats del IoT.

1. Internet Industrial

La Internet Industrial és el nou boom del sector industrial, també denominada Internet Industrial de les Coses ( IIoT ).

Està potenciant l’enginyeria industrial amb sensors, programari i anàlisi de grans dades per a crear màquines brillants.

2. Gestió de flotes

La instal·lació de sensors en els vehicles de la flota ajuda a establir una interconnectivitat efectiva entre els vehicles i els seus gestors, així com entre els vehicles i els seus conductors.

Tant el conductor com el gestor/propietari poden conèixer tot tipus de detalls sobre l’estat, funcionament i necessitats del vehicle, simplement accedint al programari encarregat de recollir, processar i organitzar les dades.

Fins i tot, rebre alarmes en temps real d’incidències de manteniment sense haver estat detectades pel conductor.

3. Agricultura

Les granges intel·ligents són un fet. La qualitat del sòl és crucial per a produir bones collites, i la Internet de les Coses ofereix als agricultors la possibilitat d’accedir a un coneixement detallat i a una valuosa informació de l’estat del seu sòl.

4. Hostaleria

L’aplicació del IoT a la indústria hotelera porta interessants millores en la qualitat del servei.

Amb la implantació de claus electròniques, que s’envien directament als dispositius mòbils de cada hoste, és possible automatitzar diverses interaccions.

Així, la localització dels hostes, l’enviament d’ofertes o informació sobre activitats d’interès, la realització de comandes a l’habitació o al servei d’habitacions, el càrrec automàtic de comptes a l’habitació o la sol·licitud de subministraments d’higiene personal, són activitats que poden ser fàcilment gestionades a través d’aplicacions integrades utilitzant la tecnologia de la Internet de les Coses.

5. Xarxa intel·ligent i estalvi energètic

L’ús progressiu de comptadors d’energia intel·ligents equipats amb sensors, i la instal·lació de sensors en diferents punts estratègics que van des de les plantes de producció fins als diferents punts de distribució, permet un millor monitoratge i control de la xarxa elèctrica.

6. Subministrament d’aigua

Un sensor, incorporat o ajustat externament als comptadors d’aigua, connectat a Internet i acompanyat del programari necessari, ajuda a recollir, processar i analitzar les dades, la qual cosa permet entendre el comportament dels consumidors, detectar fallades en el servei de subministrament, informar dels resultats i oferir mesures d’actuació a l’empresa que presta el servei.

7. Gestió del manteniment

Una de les àrees on l’aplicació de la tecnologia IoT és més àmplia és precisament la gestió del manteniment.

A través de la combinació de sensors i programari especialitzat en la gestió del manteniment GMAO, s’obté una eina multifuncional l’ús de la qual pot aplicar-se a una multiplicitat de disciplines i pràctiques, amb la finalitat d’estendre la vida útil dels actius físics, al mateix temps que es garanteix la fiabilitat i disponibilitat d’aquests.

8. Wearables

Les ulleres virtuals, les bandes de fitness per a controlar, per exemple, la despesa de calories i les pulsacions del cor, o els cinturons de seguiment GPS, són només alguns exemples de dispositius wearables que estem utilitzant des de fa temps.

9. Smart Home

La casa intel·ligent s’ha convertit en una revolució dels espais residencials i es prediu que les cases intel·ligents seran tan comunes com els telèfons intel·ligents.

Els productes de Smart Home auguren un estalvi de temps, energia i diners.

10. Salut

L’ús de sensors connectats als pacients, permet als metges controlar l’estat d’un pacient fora de l’hospital i en temps real.

Mitjançant el monitoratge continu d’unes certes mètriques i les alertes automàtiques sobre les seves constants vitals, la Internet de les Coses ajuda a millorar l’atenció als pacients.

11. Smart City

Les ciutats intel·ligents són una altra poderosa aplicació del IoT que genera curiositat entre la població mundial.

La vigilància intel·ligent, el transport automatitzat, els sistemes més intel·ligents de gestió de l’energia, la distribució de l’aigua, la seguretat urbana i la supervisió del medi ambient són exemples d’aplicacions d’Internet de les Coses per a les ciutats intel·ligents.

A la llarga, el IoT resoldrà els principals problemes als quals s’enfronten els habitants de les ciutats, com la contaminació, la congestió del trànsit i l’escassetat de subministraments energètics, entre altres.

12. Monitoratge del trànsit

La Internet de les coses pot ser molt útil en la gestió del trànsit de vehicles en les grans ciutats, contribuint al concepte de ciutats intel·ligents.

Com funciona la Internet de les Coses?

L’ecosistema IoT està format per dispositius intel·ligents habilitats per a la web que utilitzen sistemes integrats, com a processadors, sensors i maquinari de comunicació, per a recollir, enviar i actuar sobre les dades que adquireixen dels seus entorns.

Aquests dispositius IoT comparteixen les dades dels sensors que recullen connectant-se a una entrada IoT o a un altre dispositiu perifèric on les dades s’envien al núvol per a ser analitzats o s’analitzen localment.

A vegades, aquests dispositius es comuniquen amb altres dispositius relacionats i actuen sobre la informació que obtenen els uns dels altres.

Els dispositius fan la major part del treball sense intervenció humana, encara que les persones poden interactuar amb els dispositius, per exemple, per a configurar-los, donar-los instruccions o accedir a les dades.

Els protocols de connectivitat, xarxa i comunicació utilitzats amb aquests dispositius habilitats per a la web depenen en gran manera de les aplicacions específiques de IoT que es despleguin.

Que és la Internet Industrial de les Coses (IIoT)?

El IoT industrial (IIoT) es refereix a l’aplicació de la tecnologia IoT en entorns industrials, especialment pel que fa a la instrumentació i el control de sensors i dispositius que utilitzen tecnologies en el núvol.

Recentment, les indústries han utilitzat la comunicació màquina a màquina (M2M) per a aconseguir l’automatització i el control sense fils.

Però amb l’aparició del núvol i les tecnologies associades (com l’analítica i el Machine Learning), les indústries poden aconseguir una nova capa d’automatització i amb ella crear nous ingressos i models de negoci.

La Internet Industrial de les Coses es denomina a vegades la quarta ona de la revolució industrial, o Indústria 4.0. A continuació es detallen alguns dels usos més comuns de la IIoT:

Fabricació intel·ligent
Actius connectats i manteniment preventiu i predictiu
Xarxes elèctriques intel·ligents
Ciutats intel·ligents
Logística connectada
Cadenes de subministrament digitals intel·ligents

Conclusions

El futur de la Internet de les Coses té el potencial de ser il·limitat. Els avanços en la Internet industrial s’acceleraran gràcies a la major agilitat de la xarxa, la Intel·ligència Artificial (IA) integrada i la capacitat de desplegar, automatitzar, gestionar i assegurar diversos casos d’ús a hiperescala.

El potencial no consisteix únicament a habilitar milers de milions de dispositius simultàniament, sinó a aprofitar els enormes volums de dades procesables que poden automatitzar diversos processos empresarials.

A mesura que les xarxes i les plataformes de IoT evolucionin per a superar aquests reptes, mitjançant l’augment de la capacitat i la IA, els proveïdors de serveis s’introduiran encara més en els mercats de TI (Tecnologies de la Informació) i d’escalabilitat web, la qual cosa obrirà noves vies d’ingressos.

Com a resultat sorgirà una emocionant onada de futures aplicacions de IoT, que cobraran vida gràcies a la interactivitat intuïtiva entre humans i màquines.

DAVID ROFES 0 Comments

característiques del ethernet industrial

maig 11 2022

En què consisteix el protocol Ethernet Industrial?

El terme Ethernet industrial fa referència a l’ús de dispositius de xarxa, normalment commutadors (switches), en entorns exigents.

Algunes aplicacions crucials per als processos productius de les empreses requereixen d’un lliurament de dades altament fiable i precisa, la qual cosa va portar a la creació del Ethernet Industrial.

Aquest article intentarà respondre a qualsevol pregunta que puguis tenir sobre la funcionalitat de les xarxes de Ethernet Industrial.

Què és el Protocol Ethernet Industrial?

La definició del protocol Ethernet/IP (Ethernet Industrial Protocol) és la d’un estàndard de xarxa de comunicació capaç de controlar grans quantitats de dades a velocitats de 10 Mbps o 100 Mbps, i fins a 1500 bytes per paquet.

L’especificació utilitza un protocol obert en la capa d’aplicació. En la indústria és especialment popular per a aplicacions de control.

En definitiva, aquest tipus de xarxa és fàcil de configurar, operar, mantenir i ampliar.

Alhora, permet la mescla de productes de 10 Mbps i 100 Mbps, i és compatible amb la majoria dels commutadors (switch) Ethernet.

Aquesta tecnologia s’utilitza amb ordinadors personals, mainframes, robots, dispositius i adaptadors d’entrada/sortida (E/S), controladors lògics programables (PLC) i altres dispositius.

L’especificació està recolzada per la Industrial Ethernet Association (IEA), ControlNet International (CI) i la Open DeviceNet Vendor Association (ODVA).

Recentment s’ha convertit en la tendència més utilitzada en el moviment de dades en aplicacions industrials en la planta de producció.

No obstant això, la planta de producció és un entorn molt diferent al domèstic i al de l’oficina.

Pel seu costat, les aplicacions de fàbrica també presenten moltes necessitats diferents a les aplicacions comercials.

A causa de la seva fiabilitat, rendiment i interoperabilitat inherents, Ethernet s’ha infiltrat en la planta de producció com el protocol de comunicació preferit per als sistemes d’automatització i control.

En els últims anys, Ethernet Industrial ha superat la quota de mercat dels protocols de bus de camp tradicionals que normalment requereixen múltiples opcions de cablejat.

Per a entendre què és el ethernet industrial i com funciona és necessari conèixer que utilitza essencialment protocols industrials especials, encapsulats en el protocol Ethernet, de manera que es garanteixi l’enviament i la recepció de la informació correcta en el moment i el lloc en què es necessita per a realitzar una operació específica.

Breu Història de Ethernet

Encara que Bob Metcalfe de Xerox va esbossar el concepte original de Ethernet en un tovalló en 1973, la seva inspiració va arribar fins i tot abans.

En aquells anys ALOHAnet era una xarxa de dades sense fil creada per a connectar diversos sistemes informàtics als campus universitaris hawaians (en diferents illes).

El repte consistia en permetre que diversos nodes amb dades independents es comuniquessin entre si, sense interferir entre ells.

La solució de ALOHAnet era una versió del concepte de detecció de col·lisions (CSMA/CD).

En definitiva, Metcalfe va basar el seu treball de doctorat en la cerca de millores en ALOHAnet. Això li va portar a treballar amb Ethernet.

Anys més tard, el protocol de comunicació es va convertir en la base de l’estàndard de xarxa IEEE 802.3 que va especificar la capa física i la capa d’enllaç de dades de la funcionalitat de xarxa.

Què és la capa física de Ethernet

En els primers temps, les opcions de Ethernet eren més limitades que en l’actualitat.

Dos de les opcions més comunes eren les configuracions 10Base2 i 10Base5.

Ambdues funcionaven a 10 Mbps i utilitzaven cable coaxial amb nodes connectats al cable mitjançant connectors en T, o a través d’interfícies d’unitat de connexió (AUI) en una configuració de bus multipunt.

Les xarxes 10Base2 permetien longituds de segment de fins a 185 peus (56´38 metres aprox.) utilitzant cable coaxial RG 58 (també anomenat Thin Ethernet).

El tipus de xarxes 10Base5 oferia majors distàncies entre nodes, però el gruixut cable coaxial i les connexions eren voluminoses i difícils de treballar.

Més tard, una altra solució en aquesta categoria de velocitat va ser 10Base-FL, que utilitza cablejat de fibra òptica i proporciona distàncies superiors als 2.000 peus (609´6 metres).

Una altra de les primeres opcions de capa física de 10 Mbps –10Base-T– va guanyar popularitat ràpidament perquè era més fàcil d’instal·lar i usava cable barat de Categoria 3 de parell trenat sense blindatge (UTP).

Els nodes (normalment ordenadors amb targetes d’interfície de xarxa o NIC) es connectaven en una topologia en estrella a un concentrador, que al mateix temps estava connectat a altres segments de la xarxa.

Cada computadora havia d’estar a menys de 100 peus (30,48 metres) del centre. Es van utilitzar connectors RJ-45 estàndard.

A mitjans de la dècada de 1990, va començar a estar disponible l’equip Ethernet de 100 Mbps , la qual cosa va augmentar significativament la velocitat de transferència de dades.

Les NIC que s’ajustarien automàticament per a funcionar a 10Mbps o 100Mbps van simplificar la migració a l’estàndard més ràpid.

Avui dia, pràcticament totes les targetes d’interfície de xarxa d’ordinadors implementen 100Base-TX.

El cable UTP de categoria 5e és el cable estàndard utilitzat amb 100Base-TX i les longituds de cable són les mateixes que per a les xarxes 10Base-T.

En l’actualitat, les xarxes coaxials estan sent reemplaçades cada vegada més per mitjans de fibra òptica, especialment per a enllaços punt a punt.

Per exemple, 100Base-FX utilitza dues fibres òptiques i permet comunicacions punt a punt full duplex de fins a 2,000 peus (609´6 metres).

Què és la capa d’enllaç de dades

La capa d’enllaç de dades en Ethernet defineix el seu mètode d’accés als mitjans.

Els enllaços semidúplex, com els connectats en topologies de bus o estrella (10/100Base-T, 10Base2, 10Base5, etc.), utilitzen el sentit de portadora, accés múltiple amb detecció de col·lisions (CSMA/CD).

Aquest mètode permet que múltiples nodes tinguin igual accés a la xarxa, similar als primers sistemes telefònics de línia compartida en els quals els usuaris escoltaven les converses en curs i esperaven fins que la línia estigués lliure abans d’accedir a ella.

Tots els nodes d’una xarxa Ethernet monitoren contínuament les transmissions en els mitjans.

Si un node necessita transmetre, espera fins que la xarxa estigui inactiva, llavors comença la transmissió.

Mentre transmet, cada node monitora la seva pròpia transmissió i compara el que `sent’ amb el que està tractant d’enviar.

Si dos nodes comencen a transmetre al mateix temps, els senyals se superposen, espatllant els originals.

Tots dos nodes veuran un senyal diferent a la que estan tractant d’enviar. Això es reconeix com una «col·lisió».

Si hi ha una col·lisió, cada node deixa de transmetre i només intenta retransmetre després d’un retard preestablert, que és diferent per a cada node.

Aquest mètode d’accés als mitjans de comunicació facilita l’addició o eliminació de nodes d’una xarxa.

Simplement connectant un altre node, començarà a escoltar i transmetre quan la xarxa estigui disponible.

Com fer una Xarxa Ethernet Industrial

La distribució d’una xarxa Ethernet Industrial bàsica permet unir les xarxes administratives de l’empresa (Comptabilitat, RH, Gestió de matèries primeres, ERP, Lógística …), les de control i supervisió dels processos productius (MES, SCADA, HMI, autòmats, controladors, RTU) i la dels dispositius (sensors, transductors, celulas fotoelèctriques, actuadors …) perquè funcionin en una única xarxa.

Per a la connexió de tota les xarxes esmentades en una sola s’utilitzen els switches que són els dispositius que, al costat del cablejat, constitueixen el que es coneix com una xarxa d’àrea local (LAN).

La xarxa corporativa (administrativa) suporta les funcions administratives tradicionals i les aplicacions corporatives, com a recursos humans, comptabilitat i aprovisionament, així com la intranet de l’empresa i la connectivitat a Internet.

Aquesta xarxa es basa normalment en la suite de protocols TCP/IP.

Les xarxes de control i supervisió connecten dispositius de control i monitoratge, inclosos els programables, controladors d’automatització, programari d’automatització, racks de E/S, variadors i interfícies home-màquina (HMI).

Aquesta xarxa requereix un encaminador (router) o, en la majoria dels casos, una passarel·la de xarxa per a traduir els protocols específics de l’aplicació a Protocols basats en Ethernet.

Aquesta traducció permet que la informació passi entre la xarxa de control sobre la planta de producció i la infraestructura de la xarxa corporativa, però té una funcionalitat limitada i requereix un esforç significatiu per a mantenir-se al dia.

La xarxa dels dispositius connecta els controladors amb els dispositius de E/S de la planta de producció, inclosos els sensors, com a transductors, cèl·lules fotoelèctriques, cabalímetres, i altres equips d’automatització i moviment, com la robòtica, els variadors de freqüència i els actuadors.

La Interconnectivitat entre ells s’efectua amb una varietat de busos de camp com ara DeviceNet, Profibus, i Modbus.

Cada bus de camp té requisits específics d’alimentació, cablejat i comunicació, depenent dels diferents factors en l’aplicació de fàbrica que suporta.

En aquesta mena de xarxes, la informació específica del bus de camp que s’utilitza per a controlar dispositius de E/S i altres components de fabricació estan integrats en trames Ethernet.

En aquest cas la tecnologia es basa en els estàndards de la indústria i no en estàndards personalitzats o patentats, per la qual cosa és més interoperable amb altres equips i sistemes de xarxa.

La comunicació industrial es produeix en el nivell d’encaminament, el nivell de control i el nivell de sensor, cadascun dels quals requereix diferents nivells de transferència d’informació en temps real, detecció de col·lisions i determinisme (essencialment determinant per endavant la ruta entre dos nodes qualssevol).

Encara que existeixen diversos protocols de xarxa industrial que suporten una varietat de requisits de comunicació en la planta de producció, hi ha quatre actors principals que val la pena esmentar per a conèixer com fer una xarxa de ethernet industrial: Modbus TCP/IP, EtherCat, EtherNet/IP i Profinet.

Modbus TCP/IP va ser el primer protocol Ethernet Industrial introduït, i és essencialment una comunicació Modbus tradicional que es comprimeix dins d’un protocol de capa de transport Ethernet per a transferir dades discretes entre dispositius de control.

Utilitza una comunicació simple mestre-esclau en la qual el node “esclau” no transmet dades sense una petició del node “mestre”, però no es considera un protocol en temps real.

Introduït en 2003, EtherCAT és un protocol de Ethernet Industrial que ofereix comunicació en temps real en una configuració mestre/esclau per a sistemes d’automatització.

L’element clau de EtherCAT és la capacitat de tots els esclaus connectats en xarxa d’extreure només la informació rellevant que necessiten dels paquets de dades i inserir les dades en la trama a mesura que transmeten aigües avall (informació que flueix cap a l’usuari final), la qual cosa sovint es denomina comunicació “sobre la marxa”.

Llançat inicialment l’any 2000, Ethernet/IP és un protocol Ethernet industrial de capa d’aplicació àmpliament utilitzat, homologat per la Open Device Vendors Association (ODVA) i subministrat principalment per Rockwell Automation.

És l’únic protocol Ethernet industrial que es basa completament en els estàndards Ethernet i utilitza capes físiques, d’enllaç de dades, de xarxa i de transport estàndard de Ethernet.

Atès que utilitza commutació Ethernet estàndard, pot suportar un nombre il·limitat de nodes.

No obstant això, requereix un abast limitat per a evitar la latència i permetre la comunicació en temps real.

Un altre actor important (en gran manera a causa de la seva integració en els controladors de Siemens i GE) és PROFINET, un protocol d’aplicació desenvolupat per Siemens en col·laboració amb empreses membre d’una organització d’usuaris de PROFIBUS.

Bàsicament, amplia la comunicació del controlador de E/S PROFIBUS a Ethernet mitjançant commutadors especials integrats en els dispositius.

Característiques dels cables de Ethernet Industrial

Quan es tracta dels cables que suporten aquestes xarxes de Ethernet Industrial, existeixen algunes diferències clau en comparació amb la Ethernet comercial.

En primer lloc, les velocitats de les quals estem parlant per a Ethernet Industrial són molt més baixes que el gigabit i les necessitats de major amplada de banda que veiem en la LAN – al voltant de 100 Mb/s- són les velocitats comunes utilitzades en Ethernet Industrial.

Això té sentit ja que la quantitat d’amplada de banda necessària per a enviar informació de control i automatització en una xarxa industrial és una fracció del que es necessita per a descarregar un vídeo de YouTube.

Pel fet que els entorns industrials requereixen cables i connectivitat que han de suportar una varietat de condicions extremes (vibració, líquids, pols, productes químics i interferències electromagnètiques), els components presenten una construcció més robusta que els utilitzats en les xarxes LAN d’oficina.

Per exemple, mentre que el cable només necessita un rendiment de Categoria 5 o Categoria 5e, els cables industrials sovint compten amb un calibre més gran (típicament 22AWG) per a acomodar-se a temperatures més altes, construcció blindada per a la prevenció del soroll, conductors trenats per a la flexió i materials de coberta especials com el poliuretà per a la resistència a productes químics, a l’oli i l’abrasió.

Els mateixos conductors poden fins i tot estar recoberts per a evitar la corrosió.

Aquestes característiques fan que el preu dels cables de Ethernet industrial sigui molt més elevat que el dels cables LAN d’ús quotidià.

Els connectors utilitzats en Ethernet Industrial també han de ser més robustos.

Destaquen per tenir característiques com el segellament per a evitar la pols i la humitat.

A més, es fabriquen en materials resistents als productes químics per a evitar la seva descomposició per algun vessament o incidència.

Un dels cables més utilitzats són els robustos connectors RJ45 dissenyats per al seu ús en entorns industrials, els connectors M12 s’utilitzen molt més en Ethernet industrial a causa del seu menor factor de forma circular i a la seva rosca de bloqueig de 12 mm que manté una connexió fiable fins i tot quan estan exposats a cops i vibracions.

Quins són els diferents tipus de cablejat Ethernet?

El primer punt a considerar quan es desplega una xarxa Ethernet és el tipus de cablejat. El cable Cat5e suporta velocitats Gigabit i sovint és l’especificació mínima recomanada.

També està disponible Cat6, que proporciona un millor rendiment a un cost més elevat, i també un cert grau de seguretat per al futur a mesura que Ethernet avanç cap a velocitats de 10 Gigabits en els pròxims anys.

Encara que les instal·lacions comercials utilitzen cables no apantallats, els cables apantallats (STP) han d’utilitzar-se en entorns industrials per a protegir-se del soroll elèctric generat pels motors, les transmissions dels motors, les soldadures i altres equips elèctrics.

En anys anteriors, era important definir si els cables havien d’usar connexions directes o creuades.

El cablejat creuat era normalment necessari quan es connectaven directament els components entre si, i el cablejat de pegat s’utilitzava quan es connectaven components a dispositius Ethernet IT, com a commutadors i encaminadors.

No obstant això, la majoria dels dispositius actuals són compatibles amb Acte MDI/MDIX, que accepten totes dues configuracions, per la qual cosa la majoria de les instal·lacions utilitzen cablejat de pegat a tot arreu.

En aquest cas, els connectors RJ-45 s’utilitzen per a la majoria de les connexions Ethernet.

Un altre punt a tenir en compte tant per al rendiment com per a la compatibilitat és la velocitat de comunicació i la capacitat de dúplex (comunicació bidireccional) a la meitat o complet.

Encara que la compatibilitat dúplex pot superar-se utilitzant un switch o un encaminador.

D’altra banda, el Fast Ethernet (Ethernet d’alta velocitat) s’utilitza en la majoria de les aplicacions d’automatització industrial perquè la seva velocitat és més que suficient, però això pot veure’s afectat per la selecció de mitjà dúplex o dúplex complet.

Amb el mitjà dúplex, un dispositiu només pot transmetre o rebre, però no pot fer totes dues coses simultàniament. Això redueix el rendiment i, en el pitjor dels casos, els dispositius semidúplexs deixen caure paquets sota una gran càrrega a causa de les col·lisions de dades.

La majoria dels components i dispositius utilitzats en les instal·lacions Fast i Gigabit Ethernet utilitzen, per tant, full duplex, cosa que significa que el node pot transmetre i rebre simultàniament.

Conclusions

El futur del Ethernet Industrial és prometedor. La recerca avança constantment i es centra actualment a millorar el rendiment general i la sincronització.

Ethernet Industrial és una tecnologia molt valuosa que ofereix als usuaris:

Una millor integració de les xarxes de la planta i de l’empresa.
Visibilitat en temps real dels processos de producció.
La capacitat d’executar múltiples règims de control en una sola xarxa (per exemple, procés, moviment, seguretat.
Reducció dels riscos de seguretat en la xarxa industrial.
Capacitats de gestió fàcilment empleades.

En conclusió, està millor preparat per tractar el soroll de la fàbrica, les necessitats del procés de la fàbrica i els entorns més durs, i fins i tot és capaç de respondre millor a les col·lisions de dades en la planta.

DAVID ROFES 0 Comments

maig 2 2022

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC): Què són i quines s’apliquen

Les TIC, o tecnologies de la informació i la comunicació són la infraestructura i els components que permeten la informàtica moderna.

Encara que no existeix una definició única i universal de les TIC, en general s’accepta que el terme es refereix a tots els dispositius, components de xarxa, aplicacions i sistemes que, combinats, permeten a les persones i organitzacions interactuar en el món digital.

En la realitat, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es refereixen a les Tecnologies de la Informació (TI), que fan referència a totes les tecnologies de la comunicació, incloent Internet, les xarxes sense fils, els telèfons mòbils, els ordinadors, els programes informàtics, el middleware, les videoconferències, les xarxes socials i altres aplicacions i serveis dels mitjans de comunicació que permeten als usuaris accedir, recuperar, emmagatzemar, transmetre i manipular la informació de manera digital.

En els últims anys, les TIC també s’han utilitzat per a expressar l’ús de les línies de comunicació, per a transferir diversos tipus i formats de dades.

Les xarxes d’àudio i vídeo i, les xarxes informàtiques es combinen a través d’un sistema de cable comú, com el subministrament de serveis d’Internet, telèfon i televisió a llars i empreses a través d’un únic cable òptic, la qual cosa contribueix a una important reducció de costos.

No obstant això, no existeix una definició universalment acceptada de les TIC, tenint en compte que els conceptes, mètodes i eines relacionats amb les TIC evolucionen gairebé diàriament.

Components d’un sistema basat en les TIC

Les TIC engloben tant l’àmbit d’Internet com el de la telefonia mòbil alimentada per xarxes sense fils.

També inclou tecnologies antiquades, com els telèfons fixos, la ràdio i la televisió, que encara s’utilitzen en l’actualitat al costat de tecnologies d’avantguarda, com la intel·ligència artificial i la robòtica.

La llista de components de les TIC és exhaustiva i continua creixent.

Alguns components, com els ordinadors i els telèfons, existeixen des de fa dècades.

Uns altres, com els telèfons intel·ligents, les televisions digitals i els robots, són incorporacions més recents.

Computació al núvol (Cloud Computing)

El terme s’utilitza generalment per a descriure els centres de dades disponibles per a molts usuaris a través d’Internet.

Els grans núvols, predominants avui dia, solen tenir funcions distribuïdes en múltiples ubicacions des de servidors centrals.

Els núvols poden estar limitats a una sola organització (núvols empresarials), estar disponibles per a moltes organitzacions (núvol públic) o una combinació de totes dues (núvol híbrid).

El major núvol públic és Amazon AWS.

Programari

És un conjunt d’instruccions, dades o programes utilitzats per a fer funcionar els ordinadors i executar tasques específiques.

Enfront del maquinari, que descriu els aspectes físics d’un ordinador, el programari és un terme genèric utilitzat per a referir-se a les aplicacions, scripts i programes que s’executen en un dispositiu.

El programari pot considerar-se la part variable d’un ordinador i el maquinari la part invariable.

El programari sol dividir-se en programari d’aplicació, o programes descarregats per l’usuari que satisfan un desig o una necessitat, i programari de sistema, que inclou els sistemes operatius i qualsevol programa que suporti el programari d’aplicació.

Maquinari

En el context de la tecnologia, es refereix als elements físics que componen un ordinador o un sistema electrònic i tota la resta que és físicament tangible.

Això inclou el monitor, el disc dur, la memòria i la CPU. El maquinari treballa mà a mà amb el microprogramari i el programari perquè un ordinador funcioni.

Al capdavall, el maquinari és només una part del sistema informàtic; també existeix el microprogramari, que està integrat en el maquinari i el controla directament.

Transaccions digitals

Les transaccions digitals poden definir-se en termes generals com a transaccions en línia o automatitzades que tenen lloc entre persones i organitzacions, sense l’ús de paper.

Exencialment, estalvien temps i diners, la qual cosa es tradueix en un millor resultat final.

També milloren l’experiència del client (pensi en la comoditat de la signatura electrònica enfront d’haver d’imprimir un contracte, signar-lo i retornar-lo per correu o fax).

Per acabar, milloren la capacitat de seguiment, la qual cosa ajuda a reduir els errors.

Dades digitals

Són dades que representen altres formes de dades utilitzant sistemes específics de llenguatge de màquina que poden ser interpretats per diverses tecnologies.

El més fonamental d’aquests sistemes és el binari, que simplement emmagatzema informació complexa d’àudio, vídeo o text en una sèrie de caràcters binaris, tradicionalment uns i zeros, o valors de “encesa” i “apagat”.

Accés a Internet

En poques paraules, és el procés de connexió a Internet mitjançant ordinadors personals, portàtils o dispositius mòbils per part d’usuaris o empreses.

L’accés a Internet està subjecte a taxes de senyalització de dades i els usuaris poden connectar-se a diferents velocitats d’Internet.

Així mateix, permet als individus o organitzacions disposar de serveis d’internet basats en la web.

Internet va començar a guanyar popularitat amb l’accés telefònic a Internet.

En poc temps les tecnologies d’accés a internet van canviar, proporcionant opcions més ràpides i fiables.

En l’actualitat, les tecnologies de banda ampla, com l´Internet per cable i ADSL, són els mètodes més utilitzats per a accedir a Internet.

La velocitat, el cost, la fiabilitat i la disponibilitat de l’accés a internet depenen de la regió, el proveïdor de serveis d’internet i el tipus de connexió.

Hi ha moltes formes diferents d’obtenir accés a Internet, com la connexió sense fil, la connexió mòbil, els punts d’accés, la connexió telefònica, la banda ampla, l’ADSL o el satèl·lit.

Tecnologies de la comunicació

Els éssers humans són un grup extraordinàriament comunicatiu. La nostra capacitat per a intercanviar informació entre nosaltres s’ha ampliat enormement al llarg dels segles.

Els avanços en la tecnologia de la informació i la comunicació, han fet més fàcil, més barat i més ràpid compartir informació a l’altre costat del carrer o del món.

Exemples de tecnologia de la comunicació són el telègraf i el telèfon en el segle XIX i, més recentment, tot el que va des dels telèfons mòbils fins als últims cotxes intel·ligents.

Amb tants dispositius connectats a Internet i cablejats per a la comunicació, no és possible traçar límits exactes entorn del significat de la tecnologia de la comunicació.

No obstant això, les TIC solen significar alguna cosa més que la seva llista de components.

També abasta l’aplicació de tots aquests diversos components. És aquí on es troba el veritable potencial de les TIC.

Quins usos tenen les tecnologies de la informació i la comunicació en la nostra vida quotidiana?

Les TIC s’utilitzen en la majoria dels camps, com el comerç electrònic, la governança electrònica, la banca, l’agricultura, l’educació, la medicina, el transport, etc.

Amb els avanços tecnològics, la infraestructura informàtica avançada, les sofisticades estratègies de màrqueting i la reducció dels temps dels cicles amb l’automatització dels processos robòtics, les TIC estan exercint un paper fonamental.

Les tecnologies de la informació i la comunicació poden utilitzar-se en diversos camps, entre ells:

Entreteniment

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han repercutit en les activitats d’entreteniment i oci en diferents maneres de passar el temps.

Ofereixen una varietat d’activitats d’entreteniment i oci i permeten un accés ràpid a pel·lícules o música a les quals es pot accedir fàcilment i es poden veure pel·lícules i escoltar música directament des d’Internet.

A més d´això, les TIC afegeixen més tecnologies interactives als programes de televisió.

Les càmeres digitals, les impressores i els escàners han permès a més persones experimentar la producció d’imatges, a més de desenvolupar interfícies gràfiques.

Sanitat

Els dispositius mèdics i els equips moderns han evolucionat considerablement afavorint les tecnologies de la informació i la comunicació.

Estan relacionades amb els dispositius, els recursos i les eines necessàries per a millorar l’adquisició, la recuperació, l’emmagatzematge i l’ús de la informació en la salut i la biomedicina.

Per això, la majoria dels dispositius mèdics que existeixen en l’actualitat es recolzen en les tecnologies de la informació i la comunicació en la forma d’ús, detecció i tractament de les malalties.

Les eines de la informàtica sanitària inclouen termes mèdics formals, guies clíniques, ordinadors i sistemes d’informació i comunicació.

Finances

En el sector financer s’utilitzen diàriament per a comerciar amb instruments financers, informar dels beneficis d’una empresa i portar un registre dels pressupostos personals.

Permeten calcular ràpidament les dades financeres i proporcionen a les empreses de serveis financers avantatges estratègics i innovadors, així com la transferència electrònica de diners, mitjançant l’ús de targetes de crèdit, o el comerç electrònic, que inclou la compra i el pagament a través d’Internet i altres.

Amb tot això, ajuden a fer front als problemes de seguretat, les qüestions jurídiques i l’accés als mercats mundials.

Gestió del sector públic

El sistemes de la informació i la comunicació (TIC) s’utilitzen per a facilitar serveis governamentals més còmodes, fer que el govern sigui més transparent i responsable davant els ciutadans, així com per a promoure un govern més eficient i rendible.

Proporcionen un major accés del públic a la informació i constitueixen oportunitats per a l’administració pública que requereixen el compliment de moltes condicions econòmiques, financeres, estructurals i legals.

També permeten als ciutadans realitzar moltes activitats diferents, com per exemple: pagar factures o renovar documents oficials i altres a través d’Internet.

Electrònica domèstica

L’ús de les TIC en l’electrònica domèstica s’està desenvolupant a gran velocitat. Els equips de TIC s’utilitzen per a augmentar l’accés a l’atenció domiciliària.

Així, és possible gestionar una llar a través d’un sistema que controla la il·luminació, la seguretat de la llar, l’aire condicionat i altres.

Educació

La tecnologia de la informació i la comunicació contribueix en gran manera a l’educació perquè millora la manera d’educar i proporciona un millor entorn educatiu, mitjançant l’ús d’ordinadors, tauletes, pantalles de dades, pissarres electròniques interactives i altres en el procés de comunicació de la informació als estudiants.

Agricultura

Les tecnologies de la informació i la comunicació en l’agricultura contribueixen a la creixent demanda de nous enfocaments i se centren en potenciar el desenvolupament agrícola i rural mitjançant millors processos d’informació i comunicació.

Les TIC també ajuden a empoderar a la població rural proporcionant millors tècniques agrícoles, millor accés als recursos naturals, estratègies de producció eficaces i estratègies de màrqueting digital per a l’agroindústria i els serveis financers, etc.

Empreses

L’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació és molt important perquè les empreses estableixin un flux de comunicació segur i sense problemes i perquè compleixin amb les tasques operatives diàries.

Les eines TIC ajuden les empreses a analitzar, emmagatzemar, processar i compartir grans quantitats de dades i a fer un millor ús dels productes i recursos.

També ajuden a millorar la rendibilitat, a reduir els costos en comparació amb les tasques manuals i a minimitzar els terminis de lliurament.

Els sistemes TIC permeten als directius i empleats prendre decisions de manera ràpida i precisa per a poder gestionar amb eficàcia el procés d’operacions i les activitats quotidianes, fins i tot predir ràpidament les oportunitats o amenaces de l´empresa.

Conclusió

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden millorar de manera significativa les capacitats humanes i socials tenint un impacte positiu en el benestar de les persones.

Aixi mateix, les TIC poden potenciar la capacitat d’acció individual i col·lectiva de les persones, reforçar els seus actius individuals o comunitaris i millorar la seva capacitat d’informació.

Moltes organitzacions ja han començat a utilitzar-les. Al capdavall facilita l’emmagatzematge i la recuperació d’una gran quantitat d’informació de manera ràpida amb l’ajuda de xarxes i estacions de treball de maquinari i programari a un cost menor.

DAVID ROFES 0 Comments

març 30 2022

La Ciberseguretat a Catalunya: Informe tecnològic de 2022

Avui dia, els ciberatacs ja no es detenen amb programes antivirus o tallafocs. El risc de ciberatacs augmenta constantment i per a les empreses i institucions ja no és una qüestió de “si” ocorrerà, sinó de “quan”.

Per això, és tan important la ciberseguretat per a les empreses.

El món modern cada vegada depent més de les tecnologies digitals. Aquesta dependència significa que les amenaces a la ciberseguretat formen ja part de la nostra vida quotidiana.

Per tant, és crucial entendre a què estem exposats i com protegir-nos de possibles atacs.

En els darrers dies, ens ha arribat l’informe tecnològic de Ciberseguretat a Catalunya en 2022 que cada any elaboren ACCIÓ, en col·laboració amb l’Agencia de Ciberseguretat de Catalunya, per determinar les dades i la situació del sector de la Ciberseguretat a Catalunya.

Aquest estudi ens mostra que hi ha 432 empreses que treballen en el sector de la cibersegurtetat generant més de 8.000 llocs de treball al Principat.

Aquests dos últims anys han significat la consolidació de les eines digitals arran de la pandèmia de la Covid-19, impulsant la facturació del sector en un 11% el darrer any i ja supera els 900 milions d’euros.

Durant l’any 2021 s’ha registrat el rècord històric de ciberatacs, amb un 50% més que el 2020 o, el que és el mateix, es va produir un atac de ransomware cada 11 segons.

Què entenem per ciberseguretat?

La ciberseguretat és la pràctica de protegir els sistemes d’informació contra l’accés no autoritzat, la destrucció, l’alteració, la divulgació o l’ús indegut.

Abasta tots els aspectes del disseny, la implementació, el funcionament, la gestió, l’administració i el manteniment dels sistemes informàtics.

L’objectiu de la ciberseguretat és prevenir els atacs d’actors maliciosos que puguin obtenir el control d’ordinadors, xarxes, aplicacions, bases de dades o qualsevol combinació d’ells.

En els últims anys, els ciberatacs s’han tornat més comuns. Els pirates informàtics roben informació personal, interrompen els negocis i fins i tot causen danys físics.

Això ha portat a un augment de la regulació governamental i a noves lleis.

La ciberseguretat s’ha convertit en un dels problemes més importants als quals s’enfronten les empreses avui dia.

El panorama de les amenaces evoluciona ràpidament i cada dia sorgeixen altres noves.

A més, molts dels nostres sistemes actuals no es van dissenyar per a resistir els atacs, sinó per a prevenir-los. Com a resultat, sovint és difícil saber per on començar.

Un atac reeixit pot costar milions d’euros en pèrdua d’ingressos, reputació danyada i despeses legals.

Una bretxa pot conduir a la pèrdua de la confiança dels clients, a la mala imatge de la marca i a la mala reputació.

Les empreses han de prendre mesures per a garantir la protecció de les seves dades enfront dels ciberatacs.

Han d’aplicar mesures sòlides de ciberseguretat i formar als empleats en les millors pràctiques.

Dades de l’informe tecnològic de Ciberseguretat a Catalunya en 2022

En aquest sentit, ACCIÓ ha elaborat l’informe tecnològic de Ciberseguretat a Catalunya en 2022, en col·laboració amb l’Agencia de Ciberseguretat de Catalunya, on s’explica què és la ciberseguretat, la seva importáncia per a la indústria i les diferents tendències existents.

Pel que respecta a Catalunya, aquestes són les principals conclusions del mapatge:

A Catalunya hi ha 432 empreses dedicades a la ciberseguretat.
Ocupen a 8.188 treballadors.
Es un sector format bàsicament per pimes: 85% de les empreses a Catalunya.
Hi ha hagut un creixement del 20% en el sector de la ciberseguretat a Catalunya.
La facturació d’aquestes empreses és de 912,9 milions d’euros (11% més que el darrer exercici).
El 55,1 % facturen més d’un milió d’euros i el 22,0 % més de 10 milions d’euros.
El 29,6% de les empreses són exportadores.
50% d´augment en ciberatacs respecte l’any anterior
El 12,7 % tenen dones en els llocs de direcció.

Pel que respecta a les magnituds del cibercrim aquestes son les dades:

El 2021, els ciberatacs amb afectació a Catalunya publicats als mitjans van créixer un 11% respecte l’any anterior.
Només es denuncia el 10% dels ciberdelictes que es cometen cada any.
Més de la meitat dels ciberatacs es cometen contra les pimes, i el 60 % fan fallida en els sis mesos següents de ser víctimes de piratejos.
Els costos mundials de la ciberdelinqüència creixeran fins els 9,5 bilions d’euros anuals el 2025, davant els 2,7 bilions del 2015.
El frau publicitari digital causa pèrdues de 46 milions d’euros al dia, i el 2023 aquesta xifra es dispararà fins als 275 milions de dòlars diaris.

Et pots descarregar l’informe complet d´ACCIÓ i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya en el segúent enllaç: Informe Ciberseguretat 2022>>

Importància de la Ciberseguretat a la Indústria

La importància de la ciberseguretat a la indústria es redueix al desig de mantenir la informació, les dades, els dispositius privats i les assegurances.

En el món actual, les empreses emmagatzenen grans quantitats de dades en ordinadors i altres dispositius connectats a Internet. Molts d’ells són sensibles, com les contrasenyes o les dades financeres.

Si un ciberdelinqüent accedís a aquestes dades, podria causar una sèrie de problemes. Podrien compartir informació sensible, utilitzar les contrasenyes per a robar fons o fins i tot canviar les dades perquè els beneficiïn d’alguna manera.

Les empreses necessiten la ciberseguretat per a mantenir fora de perill les seves dades, les seves finances i la seva propietat intel·lectual.

Els particulars la necessiten per raons similars, encara que la propietat intel·lectual és un factor menys important i existeix un major risc de perdre arxius importants, com les fotos familiars.

En el cas dels serveis públics o organitzacions governamentals, la ciberseguretat ajuda a garantir que la comunitat pugui continuar confiant en els seus serveis.

Per exemple, si un ciberatac té com a objectiu una central elèctrica, podria provocar una apagada en tota la ciutat. Si l’objectiu fos un banc, podria robar a centenars de milers de persones.

Tendències de la Ciberseguretat al 2022

Com ja hem comentat en aquest article, la pandèmia ha accelerat la transformació digital de les empreses.

I no sembla que hi hagi signes de desacceleració. Però, què significa un món cada vegada més àgil i hiperconnectat per a la seguretat d’una organització?

A continuació farem un predicció de les possibles amenaces i reptes de seguretat per a 2022, la qual cosa permet una estratègia de seguretat més resistent i amb visió de futur.

Ciberdelinqüent en el núvol

Encara que els ciberdelinqüents continuaran utilitzant mètodes provats i veritables, com els correus electrònics de suplantació d’identitat, els secrets no protegits i l’explotació de fallades conegudes, també exploraran noves tecnologies com Java, Adobe Flash i WebLogic per a obtenir accés.

Els ciberdelinqüents també imitaran l’enfocament de “canvi a l’esquerra” de DevSecOps anant a l’origen de la infraestructura d’una empresa.

Veurem més actors maliciosos que comprometen les eines i vies de DevOps per a atacar les cadenes de subministrament, els entorns Kubernetes i els desplegaments d’infraestructura com a codi.

Atès que els tokens i les contrasenyes dels desenvolupadors són la clau de les operacions d’una organització, l’ús de les seves credencials ajuda als atacants a passar desapercebuts mentre penetren en múltiples capes de la xarxa d’una empresa.

Augment dels atacs a la cadena de subministrament

Els atacs a la cadena de subministrament seran especialment freqüents, ja que l’escassetat i les interrupcions econòmiques actuals crearan oportunitats perquè els actors maliciosos amenacin als objectius per a obtenir grans pagaments.

En particular, prediem que els intermediaris d’accés com a servei tindran especial interès a obtenir residència i vendre-la al millor postor.

A continuació, cal estar atents a l’augment del model de quàdruple extorsió: retenir les dades crítiques de la víctima, amenaçar amb filtrar i fer pública la bretxa, amenaçar amb atacar als seus clients i atacar a la cadena de subministrament de la víctima o als proveïdors associats.

Atenció al ransomware modern

El ransomware, potser un dels problemes de seguretat més coberts de 2021, va causar estralls en empreses de totes les grandàries.

Les empreses van ser l’objectiu de lucratius pagaments, mentre que les petites i mitjanes empreses (Pimes) van ser explotades per grups de ransomware com a servei.

Desgraciadament, el ransomware continuarà evolucionant i continuarà sent freqüent.

Preveiem l’aparició de dues tendències:

El ransomware modern serà cada vegada més específic i prominent.
Els operadors de ransomware utilitzaran tàctiques d’extorsió més complexes, com la filtració de dades per a convertir-los en armes.

Els vectors d’atac utilitzats habitualment, com les VPN, els correus electrònics de phishing selectiu i els ports RDP exposats, continuaran estant en joc, però prediem que el núvol es convertirà en un objectiu major a mesura que més empreses continuïn migrant les seves dades.

En concret, les càrregues de treball del núvol i del centre de dades seran el principal camp de joc per als actors del ransomware, a causa d’una major superfície d’atac des d’entorns de treball a casa (teletreball) menys segurs.

Atacs als cotxes connectats

El sector de l’automoció també experimentarà un augment dels atacs selectius, ja que els ciberdelinqüents no es limiten a segrestar els aparells de l`Internet de les Coses i s’aprofiten de la mina de dades que proporcionen els cotxes connectats a través de càmeres, làsers i altres sensors.

Forbes va predir que la demanda d’informació dels cotxes intel·ligents estarà valorada entre 450 i 750 mil milions de dòlars per a 2030; evidentment, els actors maliciosos estan preparats per a obtenir un benefici considerable de la florent indústria dels cotxes connectats.

Dia zero i vulnerabilitats conegudes

L’augment de l’atenció mediàtica i els grans pagaments motivaran als ciberdelinqüents a llançar un número sense precedents de exploits de dia zero, superant la xifra rècord de 2021.

Una vulnerabilitat de dia zero és una fallada de seguretat de programari descobert recentment per al que encara no existeix un pegat perquè els desenvolupadors de programari desconeixien la seva existència.

No obstant això, els responsables de la seguretat han de continuar parant esment a les vulnerabilitats més antigues i conegudes.

En 2022, veurem que els actors maliciosos continuaran aprofitant la creixent “bretxa de pegats” en les empreses.

Conclusions

A mesura que continua l’adopció de la Indústria 4.0, la indústria manufacturera es converteix en un objectiu cada vegada més atractiu per als atacants, que tenen l’oportunitat de moure’s lateralment a través d’una xarxa de fabricació, saltant a través dels sistemes de TI i OT per a les seves activitats malicioses.

Sense proteccions sòlides, els mals actors poden aprofitar els sistemes per a l’espionatge industrial, el robatori de propietat intel·lectual, la fugida d’IP o fins i tot el sabotatge de la producció.

La indústria manufacturera és la segona més atacada i, no obstant això, el sector manufacturer es queda enrere en matèria de seguretat.

Les fàbriques intel·ligents poden ser objecte de la mateixa explotació de vulnerabilitats, malware, denegació de servei, pirateria de dispositius i altres mètodes d’atac comuns als quals s’enfronten altres xarxes.

I la superfície d’atac ampliada de la fàbrica intel·ligent dificulta encara més als fabricants la detecció i defensa contra els ciberatacs.

Aquestes amenaces funcionen ara a un nivell totalment nou amb l’inici de l´IoT, i poden tenir greus conseqüències físiques, especialment en l’àmbit de l´IIoT.

A Catalunya, dintre de l’oferta de les empreses de ciberseguretat continuen sent els productes i serveis de protecció els més demandats.

DAVID ROFES 0 Comments