Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC): Què són i quines s’apliquen
Les TIC, o tecnologies de la informació i la comunicació són la infraestructura i els components que permeten la informàtica moderna.
Encara que no existeix una definició única i universal de les TIC, en general s’accepta que el terme es refereix a tots els dispositius, components de xarxa, aplicacions i sistemes que, combinats, permeten a les persones i organitzacions interactuar en el món digital.
En la realitat, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es refereixen a les Tecnologies de la Informació (TI), que fan referència a totes les tecnologies de la comunicació, incloent Internet, les xarxes sense fils, els telèfons mòbils, els ordinadors, els programes informàtics, el middleware, les videoconferències, les xarxes socials i altres aplicacions i serveis dels mitjans de comunicació que permeten als usuaris accedir, recuperar, emmagatzemar, transmetre i manipular la informació de manera digital.
En els últims anys, les TIC també s’han utilitzat per a expressar l’ús de les línies de comunicació, per a transferir diversos tipus i formats de dades.
Les xarxes d’àudio i vídeo i, les xarxes informàtiques es combinen a través d’un sistema de cable comú, com el subministrament de serveis d’Internet, telèfon i televisió a llars i empreses a través d’un únic cable òptic, la qual cosa contribueix a una important reducció de costos.
No obstant això, no existeix una definició universalment acceptada de les TIC, tenint en compte que els conceptes, mètodes i eines relacionats amb les TIC evolucionen gairebé diàriament.
Components d’un sistema basat en les TIC
Les TIC engloben tant l’àmbit d’Internet com el de la telefonia mòbil alimentada per xarxes sense fils.
També inclou tecnologies antiquades, com els telèfons fixos, la ràdio i la televisió, que encara s’utilitzen en l’actualitat al costat de tecnologies d’avantguarda, com la intel·ligència artificial i la robòtica.
La llista de components de les TIC és exhaustiva i continua creixent.
Alguns components, com els ordinadors i els telèfons, existeixen des de fa dècades.
Uns altres, com els telèfons intel·ligents, les televisions digitals i els robots, són incorporacions més recents.
Computació al núvol (Cloud Computing)
El terme s’utilitza generalment per a descriure els centres de dades disponibles per a molts usuaris a través d’Internet.
Els grans núvols, predominants avui dia, solen tenir funcions distribuïdes en múltiples ubicacions des de servidors centrals.
Els núvols poden estar limitats a una sola organització (núvols empresarials), estar disponibles per a moltes organitzacions (núvol públic) o una combinació de totes dues (núvol híbrid).
El major núvol públic és Amazon AWS.
Programari
És un conjunt d’instruccions, dades o programes utilitzats per a fer funcionar els ordinadors i executar tasques específiques.
Enfront del maquinari, que descriu els aspectes físics d’un ordinador, el programari és un terme genèric utilitzat per a referir-se a les aplicacions, scripts i programes que s’executen en un dispositiu.
El programari pot considerar-se la part variable d’un ordinador i el maquinari la part invariable.
El programari sol dividir-se en programari d’aplicació, o programes descarregats per l’usuari que satisfan un desig o una necessitat, i programari de sistema, que inclou els sistemes operatius i qualsevol programa que suporti el programari d’aplicació.
Maquinari
En el context de la tecnologia, es refereix als elements físics que componen un ordinador o un sistema electrònic i tota la resta que és físicament tangible.
Això inclou el monitor, el disc dur, la memòria i la CPU. El maquinari treballa mà a mà amb el microprogramari i el programari perquè un ordinador funcioni.
Al capdavall, el maquinari és només una part del sistema informàtic; també existeix el microprogramari, que està integrat en el maquinari i el controla directament.
Transaccions digitals
Les transaccions digitals poden definir-se en termes generals com a transaccions en línia o automatitzades que tenen lloc entre persones i organitzacions, sense l’ús de paper.
Exencialment, estalvien temps i diners, la qual cosa es tradueix en un millor resultat final.
També milloren l’experiència del client (pensi en la comoditat de la signatura electrònica enfront d’haver d’imprimir un contracte, signar-lo i retornar-lo per correu o fax).
Per acabar, milloren la capacitat de seguiment, la qual cosa ajuda a reduir els errors.
Dades digitals
Són dades que representen altres formes de dades utilitzant sistemes específics de llenguatge de màquina que poden ser interpretats per diverses tecnologies.
El més fonamental d’aquests sistemes és el binari, que simplement emmagatzema informació complexa d’àudio, vídeo o text en una sèrie de caràcters binaris, tradicionalment uns i zeros, o valors de “encesa” i “apagat”.
Accés a Internet
En poques paraules, és el procés de connexió a Internet mitjançant ordinadors personals, portàtils o dispositius mòbils per part d’usuaris o empreses.
L’accés a Internet està subjecte a taxes de senyalització de dades i els usuaris poden connectar-se a diferents velocitats d’Internet.
Així mateix, permet als individus o organitzacions disposar de serveis d’internet basats en la web.
Internet va començar a guanyar popularitat amb l’accés telefònic a Internet.
En poc temps les tecnologies d’accés a internet van canviar, proporcionant opcions més ràpides i fiables.
En l’actualitat, les tecnologies de banda ampla, com l´Internet per cable i ADSL, són els mètodes més utilitzats per a accedir a Internet.
La velocitat, el cost, la fiabilitat i la disponibilitat de l’accés a internet depenen de la regió, el proveïdor de serveis d’internet i el tipus de connexió.
Hi ha moltes formes diferents d’obtenir accés a Internet, com la connexió sense fil, la connexió mòbil, els punts d’accés, la connexió telefònica, la banda ampla, l’ADSL o el satèl·lit.
Tecnologies de la comunicació
Els éssers humans són un grup extraordinàriament comunicatiu. La nostra capacitat per a intercanviar informació entre nosaltres s’ha ampliat enormement al llarg dels segles.
Els avanços en la tecnologia de la informació i la comunicació, han fet més fàcil, més barat i més ràpid compartir informació a l’altre costat del carrer o del món.
Exemples de tecnologia de la comunicació són el telègraf i el telèfon en el segle XIX i, més recentment, tot el que va des dels telèfons mòbils fins als últims cotxes intel·ligents.
Amb tants dispositius connectats a Internet i cablejats per a la comunicació, no és possible traçar límits exactes entorn del significat de la tecnologia de la comunicació.
No obstant això, les TIC solen significar alguna cosa més que la seva llista de components.
També abasta l’aplicació de tots aquests diversos components. És aquí on es troba el veritable potencial de les TIC.
Quins usos tenen les tecnologies de la informació i la comunicació en la nostra vida quotidiana?
Les TIC s’utilitzen en la majoria dels camps, com el comerç electrònic, la governança electrònica, la banca, l’agricultura, l’educació, la medicina, el transport, etc.
Amb els avanços tecnològics, la infraestructura informàtica avançada, les sofisticades estratègies de màrqueting i la reducció dels temps dels cicles amb l’automatització dels processos robòtics, les TIC estan exercint un paper fonamental.
Les tecnologies de la informació i la comunicació poden utilitzar-se en diversos camps, entre ells:
Entreteniment
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han repercutit en les activitats d’entreteniment i oci en diferents maneres de passar el temps.
Ofereixen una varietat d’activitats d’entreteniment i oci i permeten un accés ràpid a pel·lícules o música a les quals es pot accedir fàcilment i es poden veure pel·lícules i escoltar música directament des d’Internet.
A més d´això, les TIC afegeixen més tecnologies interactives als programes de televisió.
Les càmeres digitals, les impressores i els escàners han permès a més persones experimentar la producció d’imatges, a més de desenvolupar interfícies gràfiques.
Sanitat
Els dispositius mèdics i els equips moderns han evolucionat considerablement afavorint les tecnologies de la informació i la comunicació.
Estan relacionades amb els dispositius, els recursos i les eines necessàries per a millorar l’adquisició, la recuperació, l’emmagatzematge i l’ús de la informació en la salut i la biomedicina.
Per això, la majoria dels dispositius mèdics que existeixen en l’actualitat es recolzen en les tecnologies de la informació i la comunicació en la forma d’ús, detecció i tractament de les malalties.
Les eines de la informàtica sanitària inclouen termes mèdics formals, guies clíniques, ordinadors i sistemes d’informació i comunicació.
Finances
En el sector financer s’utilitzen diàriament per a comerciar amb instruments financers, informar dels beneficis d’una empresa i portar un registre dels pressupostos personals.
Permeten calcular ràpidament les dades financeres i proporcionen a les empreses de serveis financers avantatges estratègics i innovadors, així com la transferència electrònica de diners, mitjançant l’ús de targetes de crèdit, o el comerç electrònic, que inclou la compra i el pagament a través d’Internet i altres.
Amb tot això, ajuden a fer front als problemes de seguretat, les qüestions jurídiques i l’accés als mercats mundials.
Gestió del sector públic
El sistemes de la informació i la comunicació (TIC) s’utilitzen per a facilitar serveis governamentals més còmodes, fer que el govern sigui més transparent i responsable davant els ciutadans, així com per a promoure un govern més eficient i rendible.
Proporcionen un major accés del públic a la informació i constitueixen oportunitats per a l’administració pública que requereixen el compliment de moltes condicions econòmiques, financeres, estructurals i legals.
També permeten als ciutadans realitzar moltes activitats diferents, com per exemple: pagar factures o renovar documents oficials i altres a través d’Internet.
Electrònica domèstica
L’ús de les TIC en l’electrònica domèstica s’està desenvolupant a gran velocitat. Els equips de TIC s’utilitzen per a augmentar l’accés a l’atenció domiciliària.
Així, és possible gestionar una llar a través d’un sistema que controla la il·luminació, la seguretat de la llar, l’aire condicionat i altres.
Educació
La tecnologia de la informació i la comunicació contribueix en gran manera a l’educació perquè millora la manera d’educar i proporciona un millor entorn educatiu, mitjançant l’ús d’ordinadors, tauletes, pantalles de dades, pissarres electròniques interactives i altres en el procés de comunicació de la informació als estudiants.
Agricultura
Les tecnologies de la informació i la comunicació en l’agricultura contribueixen a la creixent demanda de nous enfocaments i se centren en potenciar el desenvolupament agrícola i rural mitjançant millors processos d’informació i comunicació.
Les TIC també ajuden a empoderar a la població rural proporcionant millors tècniques agrícoles, millor accés als recursos naturals, estratègies de producció eficaces i estratègies de màrqueting digital per a l’agroindústria i els serveis financers, etc.
Empreses
L’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació és molt important perquè les empreses estableixin un flux de comunicació segur i sense problemes i perquè compleixin amb les tasques operatives diàries.
Les eines TIC ajuden les empreses a analitzar, emmagatzemar, processar i compartir grans quantitats de dades i a fer un millor ús dels productes i recursos.
També ajuden a millorar la rendibilitat, a reduir els costos en comparació amb les tasques manuals i a minimitzar els terminis de lliurament.
Els sistemes TIC permeten als directius i empleats prendre decisions de manera ràpida i precisa per a poder gestionar amb eficàcia el procés d’operacions i les activitats quotidianes, fins i tot predir ràpidament les oportunitats o amenaces de l´empresa.
Conclusió
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden millorar de manera significativa les capacitats humanes i socials tenint un impacte positiu en el benestar de les persones.
Aixi mateix, les TIC poden potenciar la capacitat d’acció individual i col·lectiva de les persones, reforçar els seus actius individuals o comunitaris i millorar la seva capacitat d’informació.
Moltes organitzacions ja han començat a utilitzar-les. Al capdavall facilita l’emmagatzematge i la recuperació d’una gran quantitat d’informació de manera ràpida amb l’ajuda de xarxes i estacions de treball de maquinari i programari a un cost menor.