DAVID ROFES, autor en Associació Catalana per la Informàtica Industrial

Avantages de la intel·ligència artificial en la inústria 4.0

maig 12 2023

Com la intel·ligència artificial està transformant la indústria 4.0

La intel·ligència artificial (IA) és una força disruptiva que està transformant molts sectors, incloent la indústria 4.0.

Aquesta combinació està originant una nova era d’automatització i eficiència.

Però, què és exactament la intel·ligència artificial i com està influenciant la indústria 4.0?

Què és la intel·ligència artificial i quina és la seva funció en la indústria 4.0?

La definició d’intel·ligència artificial es refereix a sistemes o màquines que són capaces de realitzar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana.

Aquestes tasques inclouen l’aprenentatge, la comprensió del llenguatge natural, el reconeixement de patrons, la resolució de problemes i la presa de decisions.

En la indústria 4.0, la intel·ligència artificial juga un paper crucial en la digitalització i el desenvolupament de fàbriques intel·ligents.

L’enginyeria en intel·ligència artificial permet automatitzar processos, augmentar l’eficiència i reduir errors, convertint-se en una de les eines d’intel·ligència artificial més importants per a la indústria.

Quin és el paper de la intel·ligència artificial en la informàtica industrial?

La intel·ligència artificial està integrada en l’informàtica industrial per millorar la producció i la gestió de les operacions.

A través de l’enginyeria de programari amb intel·ligència artificial, es poden crear sistemes que aprenen i s’adapten en temps real, permetent a les empreses respondre ràpidament a canvis en l’entorn de producció.

Aquesta capacitat d’adaptació no només millora l’eficiència, sinó que també potencia l’enginyeria de dades i intel·ligència artificial per descobrir patrons i tendències ocultes que poden conduir a millores significatives en el rendiment i la productivitat.

Importància de la intel·ligència artificial en la indústria 4.0

L’importància de la intel·ligència artificial en la indústria 4.0 és indiscutible.

Les tecnologies de la indústria 4.0, com ara l’Internet of Things (IoT), el Big Data i la IA, estan redefinint la manera com les empreses operen i competixen.

A més, la intel·ligència artificial està ajudant a superar alguns dels desafiaments de la indústria 4.0, com ara la gestió de la complexitat de les operacions, l’adaptació a canvis ràpids en la demanda del mercat, i la necessitat de personalització dels productes.

Quines són les tècniques i camps de la intel·ligència artificial en la indústria 4.0?

Hi ha nombroses tècniques i camps de la intel·ligència artificial aplicables a la indústria 4.0.

La visió per computadora, per exemple, permet a les màquines “veure” i interpretar l’entorn de treball, millorant la qualitat i la seguretat.

El processament del llenguatge natural permet als sistemes comprendre i respondre a les instruccions humanes, millorant la interacció entre humans i màquines.

Els algoritmes de Machine Learning, un subcamp de la IA, permeten a les màquines aprendre de les dades i millorar el seu rendiment amb el temps.

Aquesta és una àrea clau de la indústria 4.0, ja que les dades són un recurs abundant en l’era digital.

Quin és el futur de la intel·ligència artificial en la indústria 4.0?

El futur de la intel·ligència artificial en la indústria 4.0 és brillant i ple de possibilitats.

Amb la història de la intel·ligència artificial com a guia, podem esperar una integració cada vegada més profunda de la IA en la indústria.

Es preveu que la IA impulsarà la creació de fàbriques completament automatitzades, on els processos de producció seran monitoritzats i optimitzats en temps real.

Aquestes fàbriques del futur seran més eficients, flexibles i capaces de produir productes personalitzats a gran escala.

En aquest context, invertir en intel·ligència artificial serà cada vegada més important per a les empreses que volen mantenir-se competitives.

Aquesta inversió no només inclourà tecnologia, sinó també formació i desenvolupament de competències per a la força laboral.

Conclusions

La intel·ligència artificial està transformant la indústria 4.0 de maneres que eren impensables fa només una dècada.

Des de la millora de l’eficiència fins a la possibilitat de parlar amb intel·ligència artificial, els beneficis de la IA són innegables.

No obstant això, aquesta transformació també presenta desafiaments, com la necessitat de desenvolupar noves competències i adaptar-se a noves formes de treball.

Les empreses que siguin capaces de superar aquests desafiaments i aprofitar les oportunitats que ofereix la IA estaràn en una posició privilegiada per a liderar la indústria 4.0.

En resum, la intel·ligència artificial és una força disruptiva que està redefinint la indústria 4.0.

Les empreses que entenguin aquesta realitat i actuïn en conseqüència estaran en una posició òptima per a aprofitar les oportunitats que ofereix aquesta nova era.

DAVID ROFES 0 Comments

abr. 5 2023

Tendències emergents en la informàtica industrial per a l’any 2023

En l’actualitat, el món de la informàtica industrial està en constant evolució, amb noves tecnologies i tendències que transformen la indústria informàtica i el desenvolupament de programari.

L’any 2023 no és una excepció i es preveu que les tendències en sistemes d’informació i tecnologies de la informació continuaran canviant el panorama industrial.

En aquest article, ens centrarem en les tendències informàtiques emergents per a l’any 2023, oferint una visió general dels temes més importants que afectaran el sector de la informàtica industrial en el futur proper.

Quines són les tendències informàtiques més rellevants en el 2023?

Les tendències més rellevants que estan marcant l’evolució de la informàtica industrial en 2023 cobreixen una àmplia varietat de temes, incloent avanços tecnològics, processos de desenvolupament de programari i innovacions en sistemes d’informació.

En explorar aquestes tendències, podràs comprendre millor les oportunitats i els desafiaments que les empreses del sector han d’afrontar en el futur proper.

1. Intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic

L’ús de la intel·ligència artificial (IA) i l’aprenentatge automàtic en la informàtica industrial està augmentant ràpidament.

Les empreses estan adoptant aquestes tecnologies per millorar la seva eficiència, reduir costos i crear solucions més avançades.

Per tant, les tendències de desenvolupament de programari es veuran influenciades per la implementació de la IA i l’aprenentatge automàtic en diferents àrees, com ara el manteniment predictiu, l’optimització de la cadena de subministrament i la fabricació automatitzada.

2. L’ús de la tecnologia Blockchain en la informàtica industrial

El blockchain està demostrant ser una tecnologia disruptiva en diversos sectors, inclosa la informàtica industrial.

Les organitzacions estan explorant el potencial de la tecnologia blockchain per millorar la seguretat, la transparència i la traçabilitat en les seves cadenes de subministrament i processos de producció.

3. Internet de les coses (IoT) industrial

La indústria informàtica està experimentant una ràpida expansió de la connectivitat entre dispositius i maquinària.

L’adopció de l’Internet de les coses (IoT) industrial permetrà la recopilació i anàlisi de dades en temps real, optimitzant així els processos de producció i millorant la qualitat dels productes.

A més, l’IoT industrial facilitarà la comunicació entre diferents dispositius i sistemes d’informació, fet que millorarà la eficiència en general de les operacions industrials.

4. Ciberseguretat en entorns industrials

Amb l’augment de la connectivitat i la digitalització, la ciberseguretat es converteix en una preocupació creixent per a la informàtica industrial.

Per tant, les empreses hauran d’adaptar-se a les noves amenaces i desafiaments en matèria de seguretat, invertint en tecnologies i pràctiques que protegeixin les seves infraestructures i dades.

Les tendències actuals en sistemes d’informació inclouen la implementació de solucions de ciberseguretat avançades, com ara l’ús de la intel·ligència artificial

5. Computació en el núvol (Cloud Computing)

El cloud computing està transformant la forma en què les empreses accedeixen i utilitzen els recursos informàtics.

Aquesta tendència permet a les organitzacions allotjar i utilitzar aplicacions i dades en centres de dades remots, millorant així l’escalabilitat i la flexibilitat dels seus sistemes.

Quines són les tendències de desenvolupament de programari i sistemes d’informació?

En un món cada cop més digitalitzat i interconnectat, el desenvolupament de programari i els sistemes d’informació són components crucials per al funcionament eficient i l’èxit de les empreses en la informàtica industrial.

A mesura que les necessitats i expectatives dels clients evolucionen ràpidament, les organitzacions han de mantenir-se al dia amb les últimes tendències en aquest àmbit per garantir que les seves solucions siguin innovadores i competitivament avantatjoses.

En aquesta secció, explorarem les principals tendències en el desenvolupament de programari i sistemes d’informació que estan tenint un impacte significatiu en la informàtica industrial i que són fonamentals per al creixement i l’adaptació en aquest entorn dinàmic.

1. La adopció de metodologies Agile i DevOps

Les empreses de la indústria informàtica estan adoptant cada vegada més les metodologies Agile i DevOps per accelerar el desenvolupament i la implementació de programari.

Aquestes metodologies promouen la col·laboració entre els equips de desenvolupament i operacions, optimitzant el procés de producció i permetent una resposta més ràpida als canvis i a les necessitats dels clients.

2. L’ús de microserveis i arquitectures orientades a serveis (SOA)

Les arquitectures basades en microserveis i SOA estan guanyant popularitat en la informàtica industrial.

Aquestes arquitectures faciliten la creació de sistemes més escalables, flexibles i fàcilment mantenibles, permetent a les empreses adaptar-se ràpidament als canvis en el mercat i a les necessitats dels clients.

3. L’aparició de la Realitat Virtual (RV) i la Realitat Augmentada (RA) en la indústria

La RV i la RA estan trobant aplicacions en diverses àrees de la informàtica industrial, com la formació, el manteniment i la visualització de dades.

Aquestes tecnologies permeten als treballadors interactuar amb l’entorn de treball de manera més intuïtiva i eficient, reduint errors i millorant la productivitat.

Quines són les tendències de la informàtica en el futur i la seva aplicació en la tecnologia industrial?

La tecnologia avança a un ritme vertiginós, i la informàtica industrial no és una excepció.

Les empreses han de prestar atenció a les tendències emergents i anticipar les seves aplicacions en la indústria per no quedar-se enrere.

Això és particularment important a mesura que les tecnologies revolucionàries comencen a ser implementades en el sector industrial, amb un impacte significatiu en la forma en què les organitzacions operen i competeixen.

En aquesta secció, discutirem les tendències clau en la informàtica del futur i com aquestes podrien afectar la tecnologia industrial en els propers anys, proporcionant una visió general de les oportunitats i els reptes que aquestes innovacions representen per a les empreses en aquest camp.

La computació quàntica i el seu impacte en la indústria

La computació quàntica promet canviar radicalment la manera en què processem les dades i resolem problemes complexos.

Encara que la seva adopció a gran escala està encara en una fase inicial, les seves aplicacions en la informàtica industrial podrien incloure la resolució de problemes d’optimització, el disseny de materials i la simulació de processos industrials.

La implementació de xarxes 5G en la indústria

Les xarxes 5G estan començant a desplegar-se a nivell mundial, proporcionant velocitats de connexió molt més ràpides i una menor latència.

Aquestes xarxes permetran una major adopció de tecnologies com l’IoT, la RV i la RA, així com una millor comunicació entre les màquines i els sistemes d’informació.

Conclusions

Les tendències emergents en la informàtica industrial per a l’any 2023 mostren un futur emocionant i ple d’oportunitats per a les empreses que busquen adaptar-se i prosperar en aquest entorn dinàmic.

La IA, l’automatització, el blockchain, l’IoT, les solucions en el núvol, la ciberseguretat, les metodologies Agile i DevOps, les arquitectures basades en microserveis i SOA, la RV i la RA, la computació quàntica i les xarxes 5G són només algunes de les tecnologies que transformaran la informàtica i la tecnologia industrial en els propers anys.

Per mantenir-se al dia amb aquestes tendències i aprofitar les oportunitats que ofereixen, les empreses hauran d’invertir en la formació i el desenvolupament dels seus empleats, així com en la investigació i la innovació.

A més, serà crucial establir col·laboracions estratègiques amb proveïdors de tecnologia i altres actors de la indústria per compartir coneixements i recursos.

En resum, les empreses que es mantinguin al corrent de les tendències emergents en la informàtica industrial per a l’any 2023 i les que implementin de manera efectiva en els seus processos i estratègies estaran en una posició millor per competir i tenir èxit en el mercat global.

La clau del seu èxit serà la seva capacitat per adaptar-se ràpidament i abraçar les noves tecnologies i les pràctiques de treball innovadores que ofereixen aquestes tendències.

DAVID ROFES 0 Comments

febr. 27 2023

Per què Java és una eina imprescindible en la indústria

En l’actualitat, el llenguatge de programació Java és un dels més utilitzats en el món de la programació informàtica.

Desenvolupat per Sun Microsystems, ara propietat d’Oracle Corporation, Java ha demostrat ser una eina imprescindible per a la indústria.

En aquest article, analitzarem les característiques de Java, la seva aplicació industrial i altres aspectes rellevants.

Què significa Java?

Java és un llenguatge de programació objecte, de tipus general i orientat a objectes.

Es va desenvolupar originalment per a dispositius electrònics, com ara televisors, però amb el temps es va convertir en un llenguatge de programació ampliament utilitzat per a l’elaboració de diferents tipus de programes.

Qui va crear Java?

Java va ser desenvolupat per James Gosling, Mike Sheridan i Patrick Naughton, mentre treballaven a Sun Microsystems. El primer llançament oficial de Java va ser l’any 1995.

Quines són les aplicacions industrials de Java?

Java té una gran quantitat d’aplicacions industrials.

Algunes de les aplicacions més comunes inclouen la programació de sistemes de gestió empresarial, la creació d’aplicacions per a la indústria financera, la programació de jocs, la creació d’aplicacions per a la indústria de la salut i la creació d’aplicacions per a la indústria de les telecomunicacions.

Per exemple, moltes empreses utilitzen Java per desenvolupar aplicacions d’escriptori per a sistemes de gestió empresarial com ara Oracle, SAP i Salesforce.

Això és gràcies a la seguretat i portabilitat de Java, que permet als desenvolupadors crear aplicacions que poden ser utilitzades en qualsevol plataforma, independentment del sistema operatiu o de l’arquitectura de la màquina.

A la indústria financera, Java s’utilitza per crear aplicacions que gestionen transaccions financeres i dades sensibles.

Això inclou aplicacions per a la gestió de fons d’inversió, plataformes de trading en línia i aplicacions de banca en línia.

Per a la indústria de la salut, Java s’utilitza per a la creació d’aplicacions que gestionen dades del pacient i registres mèdics.

També s’utilitza per a la programació de dispositius mèdics i aplicacions que ajuden als professionals de la salut a millorar els seus diagnòstics i tractaments.

Finalment, en la indústria de les telecomunicacions, Java s’utilitza per a la programació de sistemes de gestió de xarxes i per a la creació d’aplicacions mòbils i d’altres aplicacions relacionades amb les comunicacions.

En resum, Java és un llenguatge de programació ampliament utilitzat en moltes indústries diferents, gràcies a les seves característiques com ara la seguretat, portabilitat i la capacitat multi-thread.

Com funciona Java?

Java és un llenguatge de programació que es basa en l’ús de classes i objectes. Una classe és una plantilla que es fa servir per crear objectes, mentre que un objecte és una instància d’una classe.

Els objectes tenen una sèrie de propietats que són conegudes com a atributs i també poden executar una sèrie de funcions que s’anomenen mètodes.

Això es coneix com a programació orientada a objectes i és una característica fonamental de Java.

Java és un llenguatge interpretat, el que significa que el codi font s’interpreta en temps d’execució en lloc de ser compilat abans d’executar-se.

El codi font en Java es compila en bytecode, que és un format binari que pot ser executat per la màquina virtual de Java (JVM).

La JVM és un programa que s’executa en una plataforma específica i interpreta el bytecode per produir el comportament desitjat.

Això significa que el mateix codi font en Java pot ser executat en diferents plataformes, com ara Windows, Mac i Linux, sempre que hi hagi una JVM disponible per a cada plataforma.

Java també té un gran nombre de llibreries i eines que són útils per a la programació.

Això inclou les biblioteques de classes estàndard de Java, que proporcionen funcions bàsiques com ara entrada/sortida, manipulació de cadenes, accés a xarxes i seguretat.

El llenguatge Java també té una sintaxi simple i fàcil de llegir i escriure, que el fa una opció popular per als desenvolupadors.

A més, Java té suport per a la programació orientada a objectes, el que significa que els programes estan organitzats al voltant d’objectes que interactuen entre si.

Les aplicacions Java són portables, el que significa que poden ser executades en qualsevol plataforma que tingui una JVM.

Això és possible gràcies a la naturalesa de la JVM, que és una capa d’abstracció que oculta les diferències entre les diferents plataformes de maquinari i sistemes operatius.

Quines són les característiques principals de Java?

Java té diverses característiques que el fan una eina molt potent per als desenvolupadors de software. Algunes de les seves característiques principals són:

Programació orientada a objectes

Com ja s’ha mencionat, Java és un llenguatge orientat a objectes. Això significa que els desenvolupadors poden crear objectes que tenen atributs i mètodes i que poden interactuar entre ells per aconseguir una determinada funció.

Sistema multi-thread

Permet que els programes s’executin en múltiples fils de control, el que significa que els desenvolupadors poden crear programes que puguin executar diverses tasques al mateix temps.

Portabilitat

Gràcies a la JVM, els programes Java són portables i poden ser executats en qualsevol plataforma que tingui una JVM.

Seguretat

Els programes Java s’executen en un entorn controlat i aïllat, el que significa que no poden accedir als recursos del sistema sense el permís explícit de l’usuari.

Eficiència

És un llenguatge molt eficient gràcies a la seva capacitat per optimitzar el codi en temps d’execució.

Per què es diu que Java és segur?

Java és un llenguatge segur per diverses raons. En primer lloc, els programes Java s’executen en un entorn controlat i aïllat.

Això significa que no poden accedir als recursos del sistema sense el permís explícit de l’usuari.

En segon lloc, Java té una sèrie de mecanismes de seguretat, com ara la verificació de tipus i la gestió de memòria, que ajuden a prevenir errors de programació.

Això és particularment important en aplicacions industrials on les dades sensibles són la norma.

A més, la portabilitat de Java també ha estat una gran atracció per a les empreses.

En altres paraules, el codi Java pot ser executat en qualsevol plataforma, independentment del sistema operatiu o de l’arquitectura de la màquina.

Això significa que els desenvolupadors poden escriure una vegada i executar en qualsevol lloc, el que estalvia temps i diners.

Quina és la diferència entre Java i JavaScript?

Java i JavaScript són dos llenguatges de programació diferents, encara que amb noms similars.

D´una banda, Java és un llenguatge de programació orientat a objectes que s’utilitza per crear aplicacions d’escriptori, aplicacions web, aplicacions mòbils i altres tipus de programari.

JavaScript, d’altra banda, és un llenguatge de programació interpretat que s’utilitza per a la programació web, en particular per a la interacció dinàmica de les pàgines web.

En quant temps s’aprèn Java?

Aprendre Java depèn de diversos factors, com ara l’experiència prèvia de programació, la dedicació al estudi i la pràctica.

Per a algú que ja té experiència en altres llenguatges de programació, pot ser possible aprendre les bases de Java en unes poques setmanes o mesos.

Per a algú que és nou en la programació, pot trigar diversos mesos per adquirir un coneixement prou profund per a desenvolupar aplicacions en Java.

Conclusions

En resum, Java és un llenguatge de programació potent i versàtil que té una gran varietat d’aplicacions industrials.

Les seves característiques com ara la portabilitat, la seguretat i el sistema multi-thread, així com la seva popularitat en la indústria, el converteixen en una eina imprescindible per a qualsevol desenvolupador que vol crear aplicacions robustes i segures.

Vols aprendre a programar en Java?

El nostre associat aula21 té disponible un curs presencial de Java per a aplicacions industrials en el qual els participants aprenen a utilitzar aquesta poderosa eina per a desenvolupar programari per a sistemes industrials.

El curs comença amb una introducció al llenguatge Java i les seves característiques, incloent-hi la seva sintaxi i estructura de dades.

Després, s’aprofundeix en temes com la programació orientada a objectes i com utilitzar aquesta metodologia per a desenvolupar aplicacions industrials robustes i escalables.

També aprenen sobre les eines i llibreries de Java que són essencials per al desenvolupament d’aplicacions industrials, com l’ús de biblioteques per a comunicacions en temps real i el maneig de dades de sensors i dispositius.

A més de les lliçons teòriques, el curs inclou exercicis pràctics i projectes que ajudaran als estudiants a posar en pràctica el que han après.

Els projectes inclouen la creació d’una aplicació de control de processos industrials, la simulació d’un sistema d’automatització de fàbrica, i el desenvolupament d’una aplicació de monitoratge de sensors.

Aquest curs és bonificat per FUNDAE.

Et deixem el temari del curs en l’enllaç d’aquí sota.

DAVID ROFES 0 Comments

gen. 18 2023

9 Raons per les quals has d’aprendre Python

Has sentit parlar de Python? Si acabes de començar a programar ordinadors i altres dispositius, el més probable és que hagis intentat esbrinar quin llenguatge de programació és el millor per a aprendre primer.

Hi ha molts articles en Internet sobre quin llenguatge de programació hauries d’aprendre, quins són els millors per a tal plataforma, quins són els més fàcils d’aprendre, quins són els que més t’ajudaran a aconseguir un treball guanyant molts diners, etc.

Si has estat analitzant totes aquestes opinions, és molt probable que hagis sentit parlar de Python.

Aprendre qualsevol llenguatge de programació també t’ensenyarà a pensar com un programador. Tots els llenguatges de programació tenen les seves fortaleses i febleses.

Si busques un llenguatge que funcioni en una àmplia gamma d’aplicacions, o si només vols submergir-te en les profunditats de la codificació, Python pot ser adequat per a intentar-ho.

Què és Python?

En termes tècnics, Python és un llenguatge de programació d’alt nivell, orientat a objectes, amb una semàntica dinàmica integrada, principalment per al desenvolupament web i d’aplicacions informàtiques.

És molt atractiu en el camp del Desenvolupament Ràpid d’Aplicacions (RAD) perquè ofereix tipificació dinàmica i opcions d’enquadernació dinàmiques.

Python és relativament simple, per la qual cosa és fàcil d’aprendre, ja que requereix una sintaxi única que se centra en la llegibilitat. Els desenvolupadors poden llegir i traduir el codi Python molt més fàcilment que altres llenguatges.

Per tant, això redueix el cost de manteniment i de desenvolupament del programa perquè permet que els equips treballin en col·laboració sense barreres significatives de llenguatge i experimentació.

A més, suporta l’ús de mòduls i paquets, cosa que significa que els programes poden ser dissenyats en un estil modular i el codi pot ser reutilitzat en diversos projectes.

Una vegada s’ha desenvolupat un mòdul o paquet, es pot escalar per al seu ús en altres projectes, i és fàcil d’importar o exportar.

D’altra banda, un dels beneficis més importants de Python és que tant la llibreria estàndard com l’intèrpret estan disponibles gratuïtament, tant en forma binària com en forma de font.

Tampoc hi ha exclusivitat, ja que Python i totes les eines necessàries estan disponibles en totes les plataformes principals.

Per tant, és una opció multiplataforma, bastant temptadora per als desenvolupadors que no volen preocupar-se per pagar alts costos de desenvolupament.

En definitiva, és un llenguatge de programació relativament fàcil d’aprendre, i les eines necessàries estan disponibles per a tots de manera gratuïta. Això fa que sigui accessible per a gairebé tothom.

Ara que ja tenim una idea del què és Python us donarem algunes raons per les quals hauries d’aprendre Python per a progressar en la teva carrera.

9 Raons per les quals has d’aprendre Python

Python és un dels llenguatges de programació més volguts pels desenvolupadors, científics de dades, enginyers de programari i fins i tot hackers a causa de la seva versatilitat, flexibilitat i característiques orientades als objectes.

Moltes de les aplicacions web i mòbils que gaudim avui dia es deuen a les abundants llibreries de Python, als seus diversos frameworks, a les seves extenses col·leccions de mòduls i a les seves extensions d’arxius.

No sols això, també és excel·lent per a construir serveis web de microprojectes a macroempreses, així com per a suportar altres tipus de llenguatges de programació.

Encara que és un llenguatge d’alt nivell i pot fer tasques complexes, és fàcil d’aprendre i té una sintaxi neta.

Per tant, és recomanable tant per a principiants com per a programadors experimentats.

A més, hi ha moltes maneres d’aprendre Python; de manera autodidacta, apuntant-te a un centre de formació especialitzat o veure tutorials en línia. Tu tries!

De fet, hi ha moltes raons per les quals hauries d’aprendre Python. I per a entendre més profundament el seu abast i beneficis, et mostraré 9 d’elles:

1. Bona oferta laboral i ben remunerat

Només has de passar-te per qualsevol cercador d’ocupació en línia i escriure «Python» per a descobrir les nombroses ofertes relacionades que apareixen.

Atès que la programació en Python es pot utilitzar de moltes maneres, hi ha llocs de treball que s’ajusten a tots els nivells d’experiència i interès laboral, incloent llocs d’enginyer de control de qualitat, llocs d’enginyer de programari de nivell bàsic i llocs d’alt nivell com a enginyers de machine learning i intel·ligència artificial.

2. D’ús freqüent en startups

Les startups necessiten funcionar amb pressupostos ajustats per a sobreviure, i això significa que quan estan construint els seus productes digitals (ja siguin llocs web, aplicacions per a mòbils o programes de programari) aquests productes han de completar-se dins del pressupost i abans del que es preveu.

A causa de la seva capacitat per a ajudar a complir amb tots dos objectius, Python és un llenguatge de programació adorat en el món de les startups.

L’eficiència i la facilitat d’ús signifiquen menys temps de desenvolupament, un procés de control de qualitat i depuració racionalitzat, i un major retorn de la inversió en general que les alternatives de codificació més difícils de navegar.

Les startups són un gran lloc per a aconseguir un primer treball i començar a guanyar experiència en la indústria, i conèixer el teu camí.

3. Es triga poc temps a aprendre

Per l’eficient i versàtil que és un llenguatge com Python, es podria pensar que es necessiten anys per a aprendre a programar-lo. No és així!

Els professionals de la indústria diuen que els fonaments (coses com la sintaxi, les paraules clau i els tipus de dades) es poden aprendre en tan sols 6-8 setmanes si tens experiència prèvia amb llenguatges de codificació.

4. Té una comunitat d’usuaris molt activa.

Python és un llenguatge de codi obert, cosa que significa que és lliure d’usar i qualsevol pot modificar o crear extensions per a aquest llenguatge.

El fet de ser de codi obert és el que permet als llenguatges tenir biblioteques, marcs de treball (frameworks) i altres eines que mantenen al llenguatge rellevant i adaptable al llarg del temps.

Per això, el codi obert només està a l’altura del seu potencial si hi ha una comunitat d’usuaris compromesos amb el llenguatge.

La Python Software Foundation té una pàgina comunitària (fòrum) en el seu web que enllaça amb diversos grups comunitaris i fòrums on es poden trobar companys per a rebre consells, tutories, inspiració o simplement per a xerrar sobre la brillantor de Python.

A què estàs esperant? Hi ha espai per a almenys un més en el vagó de Python!

5. És el llenguatge de programació més popular

Segons The Economist (2018), Python va camí de convertir-se en el llenguatge de codificació més popular del món.

Mentre que llenguatges com Fortran i Lisp han experimentat un precipitat declivi, i llenguatges com a C i C++ romanen estables, llenguatges com Python i JavaScript estan en alça.

6. És un llenguatge molt versàtil

Ser un llenguatge de programació de propòsit general significa que els seus procediments, instruccions i estructures de dades estan dissenyats per a resoldre qualsevol problema.

És per això, que els grans èxits de la tecnologia com Google, Facebook i Instagram utilitzen la programació Python per a construir parts dels seus paquets tecnològics.

Però també pot ser usat per a construir programes bàsics i projectes en tots els punts intermedis.

La versatilitat de Python indica que, com a desenvolupador, tindràs una àmplia gamma d’opcions de treball. Ja sigui que vulguis treballar per a un gegant de la tecnologia, construir els teus propis programes de programari a menor escala, o treballar com un desenvolupador web.

7. Nombrosos complements per al que necessitis

Igual que els llenguatges com JavaScript, disposes de llibreries i frameworks per a Python que s’ajusten a les teves necessitats de codificació específiques.

Els frameworks populars de Python com Django estan dissenyats per a fer que sigui més efectiu en la creació d’aplicacions web, mentre que PyQt és un framework que permet a Python construir Interfícies Gràfiques d’Usuari (GUI) -interfícies d’usuari que impliquen l’ús d’icones en pantalla i gràfics per a processar comandos d’usuari-.

8. Automatització de tasques i processos.

Una de les parts més difícils de treballar en la tecnologia (independentment de la seva funció) és la gestió de totes aquestes tasques repetitives, que consumeixen molt temps, relacionades amb la tecnologia.

Petites coses com copiar arxius, arrossegar carpetes i canviar-les de nom, pujar actius als servidors… tot això es tradueix en molt de temps a llarg termini.

L’automatització és una altra àrea per la qual val la pena aprendre Python. La capacitat d’aquest llenguatge per a escriure scripts de sistema origina que pots crear programes Python senzills per a automatitzar tasques monòtones que disminueixen la teva productivitat.

El temps que t’estalviaràs a saber com automatitzar processos amb Python és un gran argument per a aprendre aquest llenguatge.

9. Et dona les eines per a treballar en qualsevol tecnologia.

Aprendre el codi Python no fa més que preparar-te per al desenvolupament d’Internet, et prepararà per al futur dels treballs tecnològics, perquè s’utilitza per a alguna cosa més que el desenvolupament tradicional.

De fet, és important per als camps emergents de la ciència de les dades com:

Anàlisi de dades (Big Data)
Intel·ligència Artificial
Machine Learning

La ciència de les dades és una altra possibilitat tecnològica que se t’obre si decideixes aprendre Python.

Conclusions

Python és un llenguatge de programació popular i versàtil que s’utilitza en una àmplia varietat d’àmbits, com la ciència de dades, la intel·ligència artificial, el desenvolupament web, l’automatització i la creació de scripts.

En aprendre Python, es poden desenvolupar habilitats valuoses en àrees en augment i es poden tenir més oportunitats de treball en el camp tecnològic.

A més, Python té una corba d’aprenentatge suau i una gran comunitat de desenvolupadors que poden ajudar a resoldre problemes i donar suport a l’aprenentatge continu.

En resum, aprendre Python és una excel·lent opció per a desenvolupar habilitats valuoses, ampliar oportunitats de treball, i tenir una gran comunitat de desenvolupadors per a donar suport a l’aprenentatge continu.

Vols aprendre Python?

Aprèn a dominar Python amb el curs online de programació de Python enfocat en la indústria que imparteix el nostre associat aula21.

Coneix les bases de Python i la seva sintaxi; descobreix les estructures bàsiques i llibreries més comunes, i aprèn a crear aplicacions per a escriptori.

Actualitza les teves competències tecnològiques, des de la teva pròpia casa, al teu ritme i sense limitacions horàries.

Si desitges conèixer el temari i com pots reservar la teva plaça fes clic en el botó.

DAVID ROFES 0 Comments

nov. 15 2022

Què és un ERP i per a què serveix?

El programari ERP és una eina utilitzada per les empreses que pot integrar tots els processos necessaris per a dirigir una empresa.

En els últims anys, les solucions ERP han evolucionat i moltes d’elles són ara bàsicament aplicacions web on els usuaris poden accedir de manera remota.

En poques paraules, estan destinats a servir a tots els departaments d’una empresa per a obtenir els millors resultats empresarials.

Però, què significa exactament aquest terme i com funcionen els sistemes ERP? Continua llegint per a conèixer més sobre les seves característiques bàsiques i les seves funcions.

Què significa ERP?

ERP són les sigles de “Enterprise Resource Management”, el sistema consolidat de recopilació i organització de dades empresarials mitjançant un conjunt de programes informàtics integrats.

El programari ERP conté aplicacions que automatitzen les funcions empresarials com la producció, l’estimació de les vendes, la comptabilitat i moltes altres més.

En termes simples, el ERP facilita les operacions empresarials en tots els departaments.

Les solucions de ERP milloren la forma en què s’administren els recursos d’una empresa, ja sigui en la gestió de matèries primeres per a la fabricació com en les de personal per als recursos humans.

Hi ha moltes més definicions de ERP, que varien segons si estan destinades a desenvolupadors, proveïdors o mitjans tecnològics.

Com funciona un ERP

L’objectiu principal d’un sistema ERP és que tothom treballi a partir de les mateixes dades, en lloc dels sistemes de bases de dades independents amb fulls de càlcul desconnectats.

D’aquesta manera, amb un sistema d’emmagatzematge de dades segur i centralitzat, tothom dins d’una organització pot estar segur que les dades són correctes, estan actualitzats i són l’última versió.

En la pràctica, això significa que els empleats de les diferents divisions – per exemple, comptabilitat i vendes – poden confiar en les mateixes dades per a les seves necessitats específiques.

Per a què s’utilitza un ERP

Els sistemes de planificació de recursos empresarials són utilitzats per empreses que busquen gestionar les seves funcions empresarials dins d’un sistema centralitzat i integrat.

Normalment els fan servir les empreses que treballen dins de la cadena de subministrament per a ajudar a mantenir un seguiment de totes les parts actives de la fabricació i la distribució.

No obstant això, un ERP pot ser utilitzat per diferents indústries, incloent-hi empreses de la salut, organitzacions sense ànim de lucre, la construcció, l’hostaleria, entre altres.

En definitiva, les empreses que necessiten administrar el seu personal, els seus clients i el seu inventari poden confiar en els beneficis del ERP.

Al cap i a la fi, un ERP emmagatzema totes les dades introduïdes en una única base de dades, la qual cosa permet que tots els departaments treballin amb la mateixa informació.

A més, totes aquestes dades poden ser organitzades, analitzadess i convertides en informes.

Aquest sistema reuneix en una sola aplicació la gestió dels clients, els recursos humans, la intel·ligència empresarial, la gestió financera, l’inventari i les capacitats de la cadena de subministrament.

Tipus de sistemes ERP

El tipus de sistema que millor s’adapti a la teva empresa dependrà de la grandària de la mateixa i de les funcions que donin suport als seus requisits empresarials.

Com a resultat de diverses dècades de desenvolupament, avui dia es disposa de nombroses solucions de programari per a la planificació de recursos empresarials.

Les empreses poden seleccionar i adquirir mòduls de planificació de recursos empresarials segons les seves demandes i necessitats individuals.

Una de les classificacions sobre tipus de ERP que es pot realitzar, vindria determinat segons el seu allotjament.

Existeixen diverses solucions que explico a continuació:

ERP en el núvol (Cloud)

Les empreses que necessitin la màxima flexibilitat haurien d’utilitzar una solució de planificació de recursos empresarials basada en el núvol.

L’avantatge exclusiu de les solucions en el núvol resideix en l’accés mundial que permet.

No importa si els empleats es troben en la seu central a Barcelona, de vacances a Cancun o en un viatge de negocis a Alemanya.

Per a accedir al sistema ERP només es necessiten els dispositius finals adequats (ordinador portàtil, smart phone, tauleta, etc.) i, per descomptat, una connexió estable i segura a Internet.

La solució està perfectament adaptada a l’ús en dispositius mòbils.

Altres avantatges són l’alt nivell de seguretat, el bon servei prestat per les empreses i la possibilitat de provar versions de demostració gratuïtes.

Aquest sistema de planificació de recursos empresarials és especialment adequat per a les empreses més petites, per a les quals la flexibilitat i la rapidesa de reacció són un factor decisiu per a garantir la seva supervivència en un mercat competitiu.

No obstant això, qualsevol empresa, independentment de la seva grandària, pot beneficiar-se d’aquest sistema.

ERP local

La versió local d’un ERP és ideal per a grans empreses o grups d’empreses que donen importància a una solució instal·lada en l’empresa.

L’accés mundial a través d’Internet no és possible de manera automàtica. Per a l’ús mòbil, per exemple, és necessari establir en primer lloc els requisits tècnics previs. A canvi, la propietat de les dades roman en mans de l’empresa.

L’empresa és totalment independent en les seves decisions sobre el que els succeeix.

D’altra banda, l’empresa també és responsable de les actualitzacions, la renovació dels components de maquinari i la seguretat dels servidors. Òbviament, això vincula els recursos en el departament de TI.

Solucions híbrides

Un sistema ERP híbrid combina el millor de les dues solucions de programari esmentades anteriorment.

D’una banda, un gran subsistema funciona localment en l’empresa, és a dir, en les instal·lacions. D’altra banda, també es pot accedir a determinades àrees a través del núvol.

Social ERP

Aquesta és una solució que també inclou les cada vegada més importants xarxes socials.

Això facilita encara més el contacte amb els clients (potencials) als quals els agrada comunicar-se a través de Facebook i altres plataformes.

Especialment els joves poden ser atesos amb facilitat i d’una forma apropiada per a aquest públic objectiu.

Conclusions

Si el creixement d’una empresa s’ha estancat o si els seus recursos no s’estan utilitzant de manera eficient com podrien, un sistema ERP pot ser la millor solució.

En realitat, es té una millor percepció del rendiment d’una empresa, ja que aquest programari combina diversos processos diferents en un sol sistema.

Estalvia molt temps i molts maldecaps perquè, no s’han de reunir informes de cada operació per separat.

La utilització de l’arquitectura del sistema integrat elimina la necessitat que s’utilitzin múltiples sistemes diferents dins de l’empresa i es consolidi en el mateix sistema en múltiples geografies.

La utilització d’un sistema ERP permet l’accés a una multitud d’informació de l’empresa.

També, tendeix a tenir més precisió i rellevància perquè tot prové d’una font, no de múltiples fonts.

El sistema de planificació dels recursos proporciona a l’empresa diverses eines de presentació d’informes, generant informació actualitzada de manera ràpida i fàcil d’utilitzar.

DAVID ROFES 0 Comments

curs de gestió del manteniment industrial a aula21

oct. 26 2022

Nova convocatòria al curs de gestió del manteniment a aula21

El nostre associat aula21 convoca una nova edició del curs de manteniment industrial en col·laboració amb l´ASSCII.

El curs de Gestió del Manteniment Industrial proporciona als tècnics i als caps del departament de manteniment els recursos necessaris per a aprendre a gestionar, planificar i millorar un pla de manteniment industrial en una empresa.

Al mateix temps, els permet conèixer la influència i la importància d’una bona gestió del manteniment en les organitzacions industrials.

A conseqüència de la creixent demanda de personal qualificat en les àrees de gestió de les empreses, hem dissenyat un pla formatiu integral per a l’administració i direcció dels departaments de manteniment.

Pròxima convocatòria al curs de Gestió del Manteniment:

Inici: 2 de novembre de 2022 | Finalitza: 1 de desembre de 2022
Dimecres, dijous i divendres de 17.30 a 20.30

Delegació de Montcada i Reixac (Barcelona).

10% de descompte si t’inscrius i formalitzes el pagament abans del 31 d’octubre de 2022.

Objectius del curs de Gestió del Manteniment Industrial

L’objectiu del curs de gestió del manteniment és el de capacitar al personal assistent en la realització i implantació d’un adequat pla de gestió global en manteniment, optimitzant el temps d’actuació amb marcat criteri de l’increment de la rendibilitat empresarial.

El manteniment industrial ha d’aconseguir aconseguir els objectius d’operativitat i disponibilitat de les instal·lacions productives requerits per les Direccions de les empreses; garantint en totes les circumstàncies la seguretat i el medi ambient i, tot això, al cost mínim que sigui raonable aconseguir.

En general, el manteniment ha exercit una funció crítica en les empreses de procés continu, i així ha estat reconegut en dotació de recursos i pressupost.

Avui dia, amb la implantació dels sistemes de producció Just in time i la guerra declarada als estocs de producte acabat, passa també a ser una funció crítica en entorns manufacturers de fabricació discreta.

Excepte en el cas concret del TPM (Manteniment Productiu Total), que és el model japonès de gestió de plantes manufactureres.

Aquest model disposa de diversos pilars relacionats amb el manteniment, i la seva implantació a nivell industrial és bastant discreta de moment en la majoria dels països, excepte els d’origen.

El model de gestió i organització del manteniment que s’aplica en la indústria en general és, bàsicament, el mateix amb major o menor nivell de desenvolupament/complexitat.

Per aquesta raó, aquest curs presenta i desenvolupa la metodologia TPM i com s’implanta en la teva empresa.

TEMARI

Curs de Gestió del Manteniment Industrial

Mòdul 1 Manteniment de plantes industrials.
1. Principals equips i sistemes.
2. Estratègies de Manteniment.
3. Responsabilitats de Manteniment.

Mòdul 2 Pressupost de manteniment.
1. Pressupost del període d’implantació o mobilització.
2. Pressupost anual.
3. Personal.
4. Recanvis i consumibles.
5. Mitjans tècnics.
6. Subcontractes.
7. Pressupost anual. Exemples (dades reals).

Mòdul 3 Personal de Manteniment.
1. Organigrama de Manteniment.
2. Organigrama General.
3. El manual d’organització: divisió de funcions.

Mòdul 4 Elaboració del pla de manteniment.
1. Sistemes que componen una central elèctrica.
2. Pla de mantenimient basat en instruccions de fabricants.
3. Pla de mantenimient basat en instruccions genèriques.
4. Pla de manteniment basat en RCM.
5. Exemple de Pla de manteniment d’un termosolar.
6. Gestió de la Informació – Classe pràctica .

Mòdul 5 Gestió del recanvi.
1. Tipus de recanvi.
2. Criteris de selecció.
3. Estoc de recanvis habitual.
4. Gestió de la informació. – Classe pràctica .

Mòdul 6 Mitjans Tècnics.
1. Llistat d’eines mecàniques.
2. Llistat d’eines elèctriques.
3. Llistat d’eines d’instrumentació.
4. Llistat d’eines de diagnòstic.
5. Vehicles i mitjans especials

Mòdul 7 Auditories de Manteniment.
1. Auditories de Gestió.
2. Auditories Tècniques.

Mòdul 8. Contractes de Manteniment.
1. Avantatges i inconvenients de la contractació del manteniment.
2. Tendències actuals.
3. Tipus de contractes.
4. Principals clàusules contractuals.
5. Principals causes de conflicte client-contractista.

Mòdul 9. Masterclass: GMAO / Sistemes MES / Millora Contínua en el Manteniment.

Inscriu-te aquí!

DAVID ROFES 0 Comments

oct. 20 2022

.NET: Què és i com funciona

El llançament de la plataforma .NET va ser anunciat oficialment per primera vegada per Microsoft l’any 2000. Però, dos anys després, el framework es va llançar com a part de Visual Studio .NET.

La importància de cada tecnologia que inclou la plataforma ha canviat significativament amb el temps. En aquest article coneixeràs tota l’evolució de .NET i les seves característiques principals.

Què és .NET?

.NET és una plataforma d’aplicacions que permet la creació i execució de serveis web i aplicacions d’Internet.

En la plataforma de desenvolupament es poden utilitzar una sèrie de llenguatges, implementacions, eines i biblioteques per al desenvolupament de les aplicacions.

En definitiva, és avui dia la plataforma de desenvolupament de programari més usada per a nous projectes de desenvolupament de programari a més de Java.

Microsoft .NET és una col·lecció de diferents plataformes de programari de Microsoft. El framework original va ser desenvolupat com una competència directa a la plataforma Java.

Així doncs, els entorns d’aplicació poden ser desenvolupats i executats sobre la base de .NET.

Fins aproximadament 2003, el terme .NET va servir a Microsoft com a terme de màrqueting i com a paraula de moda per a productes nous, però molt diferents, com a sistemes operatius, servidors i programari d’oficina.

Més tard, el terme es va concentrar en el desenvolupament de programari.

Inicialment no va tenir molt d’èxit, però l’entorn .NET ha canviat significativament al llarg dels anys i ha guanyat en importància.

Avui dia, el framework .NET s’ha tornat indispensable en la pràctica diària.

Components de l’Arquitectura .NET

Els components de l’arquitectura .NET juguen un paper important en el desenvolupament d’aplicacions.

Els podem classificar en: el clàssic .NET Framework, que és un framework monolític, el més actual .NET Core framework, que és modular, la plataforma Xamarin i l’específica de Windows UWP.

1. Implementacions

.NET Framework està dividit en diferents subcategories i categories de programes i, per tant, conté diferents models d’execució entre els quals l’usuari ha de triar en desenvolupar el programari.

La base del desenvolupament és la biblioteca de classes, que ha estat disponible en general com a font compartida des de 2014.

L’anomenada biblioteca de classes base permet el desenvolupament d’aplicacions no sols per a entorns Windows, sinó també per a plataformes com Android o MacOS.

Aquesta plataforma de desenvolupament s’utilitza normalment per a crear aplicacions de windows, windows movile, windows server, etc. amb Asp.net, WPF i Windows Forms

D’altra banda, .NET Core és una nova alternativa que es va separar per primera vegada del .NET Framework en 2015.

A causa de la millora de la modularidad i a la portabilitat encara més senzilla del programari a plataformes que no siguin de Microsoft, .NET Core és particularment apreciat per molts desenvolupadors.

Generalment, desenvolupa aplicacions per a la plataforma universal de Windows UWP i Asp.NetCore. A més, s’utilitza per a desenvolupar aplicacions en el núvol.

La biblioteca de classes Core Ex és compatible amb Windows, MacOs i Linux.

Una altra implementació a destacar és la plataforma Xamarin en la qual es poden desenvolupar aplicacions per a Android, iOS, tvOS, watchOS, macOS i Windows. Aquesta, disposa d’eines i biblioteques específiques.

Finalment, incloure UWP, la plataforma universal de Windows. Encara que alguns desenvolupadors la situan dins de la plataforma .NET Core en compartir algunes biblioteques d’aquest, a Microsoft li agrada que se la consideri un implementació més.

2. .NET Standard Library

Un altre dels components que formaven part de l’arquitectura era la biblioteca de classes portable PCL. Amb ella es pot compartir el codi entre diversos projectes específics de la plataforma, tant en IOS, Android, Windows i Windows Phone.

Però, les PCL presentan molts desavantatges de compatibilitat entre implementacions. Per a això, els desenvolupadors han creat la API .NET Standard Library. Es tracta d’una fusió de les biblioteques base i PCL, compatible amb totes les implementacions.

En l’actualitat, amb la versió de Visual Studio en 2017, les PCL van quedar obsoletes i esborrades del sistema, així com les biblioteques base de cada implementació. En el seu lloc van ser reemplaçades per .NET Standard Library.

També, existeixen unes altres API suplementàries que són específiques dels sistemes operatius en els quals s’executa.

3. Entorn en Temps d’Execució

Una de les parts rellevants de l’arquitectura és l’Entorn en Temps d’Execució, que com el seu nom indica és on s’executa el programa administrat o l’interval de temps en el qual un programari s’executa en un sistema operatiu. Segons la implementació utilitzada:

.NET framework: CLR (Common Language Runtime).
.NET Core: Core CLR (CoreCommon Language Runtime).
Xamarin: entorn d’implementació Bufó.
UWP: .NET Native.

4. Infraestructura Comuna

Seguint amb els components de l’arquitectura, trobem la Infraestructura Comuna on estan els llenguatges de programació: C#, F#, VB i el motor de compilació Ms Build per a compilar els projectes.

5. Eines de Desenvolupament

Finalment, un altre component són les Eines de Desenvolupament per a la creació d’aplicacions web o mòbils en els diferents sistemes operatius esmentats:

Administrador de paquets per a microsoft: Nuget.
Entorn de desenvolupament integrat (IDE): Visual Studio, Xamarin Studio, Visual Studio per a Mac, JetBrains Rider.
Editors de Codi: Visual Studio Code i Plugin OmniSharp.

Per a què serveix .NET?

L’objectiu de .NET és crear una plataforma de desenvolupament de programari moderna, flexible i neutral per al desenvolupament de tota mena de programari.

D’aquesta manera, proporciona als consumidors i als programadors de les empreses una interfície d’usuari perfectament interoperable.

Aquesta circumstància ocasiona que la informàtica estigui cada vegada més orientada als navegadors.

Amb l’excepció de la programació de controladors de maquinari, .NET abasta tot tipus d’aplicacions, des d’aplicacions d’escriptori fins a aplicacions web; des de serveis de sistema fins a serveis web; i des de rutines de bases de dades fins a programació d’aplicacions IoT i Machine Learning.

Microsoft va dissenyar aquesta plataforma per a ser un sistema neutral des del principi, però no va fer cap esforç per a implementar-lo en Mac i Unix/Linux.

A causa de la iniciativa d’altres companyies (especialment Novell), grans parts de .NET estan ara disponibles per a altres sistemes operatius.

I això és fins i tot secundat per Microsoft en vista del creixent nombre de sistemes operatius que competeixen entre si, especialment en el mercat dels dispositius mòbils.

El mateix Microsoft ofereix una variant per a Mac OS amb Silverlight.

Avantatges de .NET

Bàsicament, les diferents variants dels entorns de desenvolupament .NET ofereixen als programadors tota una gamma d’avantatges. Aquestes són, entre altres:

Interoperabilitat: Els elements de programari i programes desenvolupats poden utilitzar les funcionalitats dels programes desenvolupats fora de .NET.
Common Language Runtime (CLR): Un entorn de temps en execució uniforme de tots els llenguatges de programació .NET disponibles. Això assegura un comportament consistent en les àrees d’ús de memòria i seguretat.
Independència del llenguatge utilitzat: La base és una arquitectura de llenguatge comú, que permet l’intercanvi de dades entre dos programes en diferents llenguatges de programació.
Una biblioteca de classes comunes: Una biblioteca de codis per a les funcions més utilitzades per a evitar la duplicació i la programació innecessària.
Seguretat: Totes les solucions de programari desenvolupades es basen en un model de seguretat comú i efectiu.

DAVID ROFES 0 Comments

oct. 19 2022

Curs d´Arduino Industrial a aula21

aula21 en col·laboració amb l´ASSCII impartirà un curs d´Arduino el pròxim 29 d’octubre en les seves instal·lacions de Montcada i Reixac (Barcelona).

Aprèn a configurar i a programar la placa d´Arduino amb formació presencial de naturalesa pràctica. Nosaltres posem el kit d´Arduino i tots els components necessaris perquè puguis realitzar un projecte en Arduino des de zero.

En primer lloc, el projecte s’inicia amb les nocions bàsiques necessàries perquè coneguis el seu funcionament, les parts que componen la placa i les seves diferents aplicacions.

Després d’aquesta fase inicial aprendràs a instal·lar, configurar i programar pas a pas la placa d´Arduino.

L’objectiu final del curs d´Arduino és la realització d’un projecte complet que permeti a l’estudiant anar-se a casa amb la formació necessària per a desenvolupar les seves pròpies instal·lacions professionals i/o personals.

Arduino és una plataforma de codi obert basada en maquinari i programari que utilitza un llenguatge de programació intuïtiu de fàcil aprenentatge per la seva senzillesa i creativitat.

Els dissenys de les plaques utilitzen diversos microprocessadors i controladors. Estan equipades amb conjunts de pins d’entrada/sortida digitals i analògics, connexió USB que s’utilitza per a carregar programes des d’ordinadors, connectors d’alimentació, el botó de reinici, etc.

En definitiva, pot interactuar amb botons, leds, motors, altaveus, càmeres, TV, telèfons intel·ligents, etc. A més, s’utilitza per a gairebé qualsevol projecte d’electrònica.

Les seves diverses aplicacions en camps com la robòtica, la internet de les coses (IoT), i la domòtica estan consolidant la placa d´Arduino com una de les eines de present i futur.

Pròxima convocatòria curs d´Arduino – 30 hores

Inici: 29 d’octubre de 2022 | Finalitza: 17 de desembre de 2022
Dissabtes de 09.00 a 13.00

Delegació de Montcada i Reixac (Barcelona).

Aquest curs està impartit per professionals en actiu amb vocació docent, per la qual cosa estan acostumats a treballar amb les últimes tecnologies i tendències.

Tots cursos d´aula21 són bonificables per FUNDAE. Ells s´encarreguem de la gestió i el tràmit de la teva bonificació sense cost addicional.

A qui va dirigit el curs de Arduino?

Personal amb nocions d’electrònica o programació.
Operaris, Tècnics i Enginyers que necessitin ampliar els seus coneixements o millorar el seu Curriculum vitae.
Estudiants de Graus de Formació Professional, Batxillerats Tecnològics o Enginyeries Tècniques que vulguin millorar la seva formació.

TEMARI

El temari comprèn els temes fonamentals per a dominar els perifèrics més comuns d´Arduino i d´exemples pràctics de cadascun dels temes estudiats.

1. Introducció a la computació física i Arduino.
2. Electrònica analògica elemental.
3. Sortides digitals.
4. Entrades digitals.
5. Estructura de control.
6. Funcions.
7. Entrades analògiques.
8. Sortides analògiques.
9. Comunicacions seriï UART.

Preu: 650€

Reserva la teva plaça en:

Reserva la teva plaça en:

formacion@cursosaula21.com

93 655 32 54

WhatsApp: 652 128 486

DAVID ROFES 0 Comments

ag. 26 2022

Virtualització: què és i per a què serveix?

L’interès de la indústria per la virtualització és cada vegada més elevat. S’ha convertit amb rapidesa en una tecnologia present en la majoria d’empreses, a mesura que nous proveïdors entren en el mercat i els proveïdors de programari empresarial la incorporen a les últimes versions de les seves línies de productes.

La raó: La virtualització demostra dia a dia beneficis tangibles addicionals com més s’utilitza, ampliant el seu valor per a l’empresa a cada pas.

En aquest article entrarem de fons en el seu funcionament, quins components intervenen, així com en els diferents tipus de virtualització que s’utilitzen en la indústria, entre altres aspectes.

Què és la Virtualització?

La virtualització té com a objectiu principal gestionar les càrregues de treball, transformant radicalment la informàtica tradicional per a fer-la més escalable.

Forma part del panorama de la tecnologia de la informació (TI) i avui dia es pot aplicar a una àmplia gamma de sistemes que descriurem en aquest article.

La forma més comuna és la virtualització a nivell de sistema operatiu. En ella, és possible executar diversos sistemes operatius en un sol component de maquinari.

Aquesta tecnologia consisteix en separar el maquinari físic i el programari mitjançant l’emulació del maquinari amb aplicacions informàtiques.

Quan un sistema operatiu diferent opera en la part superior del sistema operatiu principal mitjançant la virtualització, se’l denomina màquina virtual (VM).

Una màquina virtual no és més que un arxiu de dades en un ordinador físic que es pot moure i copiar a un altre ordinador, igual que un arxiu de dades normal.

Els ordinadors en l’entorn virtual utilitzen dos tipus d’estructures d’arxius: una que defineix el maquinari i una altra que defineix el disc dur.

El programari de virtualització, o el hipervisor, ofereix la tecnologia de memòria cau que pot utilitzar-se per a emmagatzemar els canvis en el maquinari virtual o en el disc dur virtual per a escriure’ls posteriorment.

Així mateix, permet a l’usuari descartar els canvis realitzats en el sistema operatiu.

Com funciona la virtualització

En la part central de la virtualització es troba la «màquina virtual» (VM), un contenidor de programari aïllat amb un sistema operatiu i una aplicació en el seu interior.

Pel fet que cada màquina virtual està completament separada i independent, moltes d’elles poden executar-se simultàniament en un sol equip.

En poques paraules, una capa prima de programari anomenada hipervisor assigna dinàmicament els recursos informàtics a cada màquina virtual segons sigui necessari.

Què és un hipervisor

Un hipervisor, també conegut com a monitor de màquina virtual o com a gestor de màquines virtuals (VMM), és un procés que crea i executa màquines virtuals (VM).

Permet que un equip HOST admeti diverses màquines virtuals hostes per compartir virtualment els seus recursos, com la memòria i el processament.

Així mateix, ajuda a maximitzar l’ús efectiu dels recursos informàtics com la memòria, l’amplada de banda de la xarxa i el processament de la CPU.

Aquesta tècnica de virtualització de maquinari permet que diversos sistemes operatius hostes (SO) s’executin en un únic sistema host al mateix temps.

El SO hoste comparteix el maquinari de l’equip host, per a que cada SO tingui el seu propi processador, memòria i altres recursos de maquinari.

Un dels tipus de virtualització més utilitzats és la de servidors. En aquesta, el hipervisor està integrat en el maquinari subjacent.

Avui dia, la virtualització no es limita a la virtualització de servidors, sinó que s’ha estès a CPU, xarxa, emmagatzematge, ROM, RAM, etc.

El hipervisor ens permet crear múltiples sistemes en un únic maquinari i cadascun d’ells pot funcionar en diferents sistemes operatius i controlar diferents aplicacions segons sigui necessari.

Generalment, hi ha dos tipus de hipervisors:

Els hipervisors de tipus 1, anomenats «bare metall», s’executen directament en el maquinari del host.

Es caracteritzen per la seva alta disponibilitat i gestió de recursos; també proporcionen un millor rendiment, escalabilitat i estabilitat gràcies al seu accés directe al maquinari.

D’altra banda, els controladors de dispositiu incorporats poden limitar el suport de maquinari. Alguns exemples de hipervisores de tipus 1 són Microsoft Hyper-V, Citrix XenServer i VMware ESXi.

Els hipervisors de tipus 2, anomenats «hosted», funcionen com una capa de programari en un sistema operatiu, igual que altres programes informàtics.

Un sistema operatiu convidat s’executa com un procés en el host. Alguns exemples de hipervisors de tipus 2 són VMware Workstation, VMware Player, VirtualBox, Parallels Desktop per a Mac i QEMU.

Continuant amb el funcionament de la virtualització, el tipus d’arquitectura defineix l’algorisme de càlcul i l’executa segons les característiques descrites a continuació:

Moltes aplicacions en cada servidor: pel fet que cada màquina virtual encapsula una màquina sencera, pot executar moltes aplicacions i sistemes operatius en un servidor físic al mateix temps.
Màxima utilització del servidor: cada màquina física s’utilitza a la seva màxima capacitat, la qual cosa li permet reduir significativament els costos mitjançant la implementació de menys servidors en general.
Proveïment de recursos i aplicacions més ràpids i senzilles: les màquines virtuals són arxius de programari autònom que es poden manipular amb facilitat per a copiar i pegar. Això aporta una simplicitat, velocitat i flexibilitat sense precedents a l’aprovisionament i la gestió de TI. Fins i tot pot transferir les màquines virtuals en execució d’un servidor físic a un altre, un procés conegut com a migració de dades. També pot virtualizar aplicacions crítiques del negoci per a millorar el rendiment, la fiabilitat i l’escalabilitat, al mateix temps que redueix els costos.

Quins són els tipus de virtualització?

La virtualització pot tenir arquitectures diverses depenent de la mena d’ús de l’aplicació i de la utilització del maquinari.

A continuació s’enumeren els principals tipus: maquinari o de servidor, de xarxa, d’emmagatzematge, de memòria, d’aplicacions, administrativa i d’escriptori.

Les empreses estan adoptant la virtualització com una manera de reduir les despeses de TI, per millorar la seguretat i augmentar l’eficiència operativa.

Virtualització de maquinari o de servidor

Potser el tipus de virtualització més comuna avui dia, la virtualització de maquinari és possible gràcies a un gestor de màquines virtuals (VM) o «hipervisor».

El hipervisor crea versions virtuals d’ordinadors i sistemes operatius i els consolida en un gran servidor físic, de manera que tots els recursos de maquinari poden utilitzar-se de forma més eficient.

També permet als usuaris executar diferents sistemes operatius en la mateixa màquina simultàniament.

Virtualització de xarxa

La virtualització de xarxa combina tots els equips físics de xarxa en un únic recurs basat en programari.

També divideix l’amplada de banda disponible en múltiples canals independents, cadascun dels quals pot ser assignat a servidors i dispositius en temps real.

Les empreses que es beneficien de la virtualització de la xarxa són aquelles que tenen un gran nombre d’usuaris i necessiten mantenir els seus sistemes en funcionament en tot moment.

Amb els canals distribuïts, la velocitat de la seva xarxa augmentarà notablement, permetent-li lliurar serveis i aplicacions més ràpid que mai.

Virtualització d’emmagatzematge

Aquest tipus de virtualització és molt fàcil i rendible d’implementar, ja que implica la compilació de diversos discos durs físics en un únic clúster.

La virtualització d’emmagatzematge és útil quan es tracta de planificar la recuperació de dades, ja que els guardats en l’emmagatzematge virtual es poden replicar i transferir a una altra ubicació.

D’aquesta manera, es poden eliminar les molèsties i els costos de la gestió de diversos dispositius d’emmagatzematge.

Virtualització de memòria

La virtualització de memòria és el procés d’agregar i agrupar els recursos de memòria d’accés aleatori (RAM) complets de la xarxa o clúster en un sol grup de memòria.

Proporciona una major capacitat de memòria i la unitat de disc també serveix com una extensió de la memòria principal.

Virtualització d’aplicacions

Es tracta d’un procés en el qual les aplicacions es virtualizan i es lliuren des d’un servidor al dispositiu de l’usuari final, com a ordinadors portàtils, telèfons intel·ligents i tauletes.

D’aquesta manera, en lloc d’iniciar sessió en els ordinadors situats normalment en l’empresa, els usuaris poden accedir a l’aplicació directament des del seu dispositiu, sempre que disposin d’una connexió a Internet.

Aquest tipus és molt útil per a les empreses que requereixen l’ús de les seves aplicacions sobre la marxa, fora de l’empresa amb treballadors que solen treballar fora de l’empresa a casa del client o realitzant algun servei extern.

Virtualització administrativa

La virtualització administrativa és una de les formes menys conegudes, probablement a causa del fet que s’utilitza principalment en centres de dades.

El concepte d’administració, o «gestió», es tracta de rols d’administració segmentats a través de polítiques de grup i d’usuari.

Per exemple, uns certs grups poden tenir accés a servidors, infraestructura, arxius d’aplicació i regles específics de lectura, però no a modificar-los.

Virtualització d’escriptori

Igual que la virtualització d’aplicacions esmentada anteriorment, la virtualització d’escriptoris separa l’entorn d’escriptoris del dispositiu físic i es configura com una «infraestructura d’escriptoris virtuals» (VDI).

Un dels majors avantatges de la virtualització d’escriptoris és que els usuaris poden accedir a tots els seus arxius i aplicacions personals en qualsevol PC, cosa que significa que poden treballar des de qualsevol lloc sense necessitat de portar el seu ordinador de treball.

També redueix el cost de les llicències i actualitzacions de programari.

El manteniment i la gestió de pegats informàtics són senzills, ja que tots els escriptoris virtuals estan allotjats en la mateixa ubicació.

Conclusió

La virtualització s’està convertint en una alternativa atractiva per a empreses de totes les grandàries que busquen impulsar el seu negoci amb agilitat, ja que simplifiquen les operacions de TI i milloren la continuïtat del negoci i minimitzen els riscos.

A més, la virtualització ofereix molts avantatges, entre les quals s’inclouen la reducció de costos i la prolongació de la vida útil de la tecnologia, la qual cosa l’ha convertit en una opció molt popular entre les petites i mitjanes empreses.

Avançar amb la virtualització és més fàcil del que es podria pensar. En associar-se amb el proveïdor adequat es pot oferir una solució completa amb una àmplia gamma de solucions per a construir un sistema potent i una infraestructura virtualizada flexible.

La integració de la virtualització en les empreses pot ser un procés complex i confús si no es coneix aquesta tecnologia.

L’ideal és sol·licitar l’ajuda d’experts per a fer bé el treball. Sobretot si es busquen solucions de virtualització fiables i d’alta qualitat.

DAVID ROFES 0 Comments

jul. 19 2022

Què és un sistema GMAO i per a què serveix

Un sistema GMAO ajuda a les empreses en una gran quantitat d’actius a planificar, seguir, mesurar i optimitzar digitalment totes les activitats de manteniment.

En aquest article aprofundirem en les funcions dels sistemes informàtics de gestió del manteniment (GMAO).

A més, aprendràs què és sistema GMAO, què fa i quina és la millor manera d’aprofitar els seus avantatges.

Què és un GMAO?

GMAO són les sigles d’un sistema de gestió (programari) de manteniment assistit per ordinador.

En altres paraules, es tracta d’un sistema informatitzat que agilita la gestió de diverses tasques i operacions de manteniment.

Avui dia, el programari de GMAO s’utilitza per a mantenir fàcilment un registre centralitzat de tots els actius i equips dels quals són responsables els equips de manteniment, així com per a programar i realitzar un seguiment de les activitats de manteniment i disposar d’un registre detallat del treball que han realitzat.

El programari GMAO ajuda a gestionar els equips, l’inventari i els equips de manteniment complets en una sola ubicació o en tots els departaments d’una planta de fabricació o producció.

Així mateix, ofereix una combinació de gestió d’ordres de treball, gestió d’inventari i programació del manteniment que cobreixen totes les zones de treball de qualsevol empresa en les instal·lacions, maquinària, plantes de producció o altres actius que necessiten manteniment.

Els departaments de manteniment solen utilitzar el sistema GMAO com el seu principal programari de manteniment, ja que cobreix una àmplia gamma de funcions.

Funcions d´un sistema GMAO

La gestió GMAO ajuda als departaments de manteniment a gestionar els seus equips, inventaris i personal de manteniment, però com ho fa exactament?

Aquest programari ve completament equipat amb una gran varietat de funcions de gestió del manteniment.

Entre les seves característiques més comunes d´aquest programari inclou:

Manteniment Preventiu

Una de les tasques més importants per a una empresa amb equips o maquinària pesant és el manteniment preventiu.

Cap empresa vol experimentar un temps d’inactivitat prolongat d’un actiu important dels processos productius quan podria haver-se evitat amb manteniment preventiu.

Amb la finalitat d’ajudar a les empreses a ser pro-actives en el seu manteniment preventiu, un sistema de GMAO programa el manteniment preventiu regular de tots i cadascun dels actius que el necessitin.

A més d’això, el programari de manteniment preventiu del sistema GMAO pot connectar-se i «parlar» amb els diferents actius de la planta de producció.

Usant la Internet Industrial de les Coses (IIoT), els sensors connectats al teu equip poden detectar quan sorgeixen problemes, tant majors com menors.

Això crea una alerta que s’envia automàticament a les parts necessàries perquè pugui abordar el problema immediatament.

Aquesta és una altra mesura pro-activa per a assegurar que els equips continuïn funcionant sense problemes.

Gestió d’Actius

El manteniment preventiu no és l’única manera de protegir els actius d’una empresa.

Les característiques de gestió d’actius d’un GMAO permeten realitzar un seguiment de diversos punts de dades relacionades amb tots els actius.

Algunes de les dades més bàsiques que rastreja inclouen dates de compra, informació sobre garanties i especificacions d’actius.

Però les dades més potents que un sistema GMAO rastreja inclouen la vida útil esperada i l’historial de servei.

Els historials de servei dels actius empresarials en particular són importants.

Això manté un registre de cada operació de manteniment realitzada en un actiu, perquè se sàpiga quan es va realitzar el manteniment.

A més, es pot utilitzar aquesta informació per a predir quan sorgiran els problemes.

L’anàlisi de les dades de la història del servei també pot revelar patrons en uns certs assumptes, com ara un desglossament d’una part cada cert temps.

Aleshores, es pot planificar el manteniment en conseqüència.

Gestió d’Ordres de Treball

Una de les característiques més importants de la plataforma GMAO és la gestió de les ordres de treball (O.T.).

El món digital sempre va millor per a organitzar i emmagatzemar les ordres de treball que el paper i el bolígraf.

En realitat, és una forma de no perdre la pista de les ordres de treball diàries; especialment les més recents.

Aquest tipus de programari de gestió d’ordres de treball redueix totalment la possibilitat de perdre el seguiment de les ordres de treball, ja que totes elles s’emmagatzemen en una base de dades en la qual es poden realitzar cerques.

En accedir al sistema, es pot veure l’estat de totes les ordres de treball, com per exemple les que encara no han estat iniciades, les que estan en curs i les que ja han estat executades.

A més de fer un seguiment del manteniment, també es pot veure qui ha estat assignat per a cada ordre de treball i si s’ha completat o no.

Després de tot, és útil saber qui és responsable d’un mal treball de manteniment, així com qui és responsable d’un excepcional.

Gestió d’Inventari

El sistema GMAO no és el substitut d’un sistema autònom de gestió de l’inventari.

No obstant això, les característiques de gestió d’inventari disponibles en aquest programari de gestió continuen sent molt útils.

Mentre que un sistema de gestió d’inventari manté un control d’inventari sobre els productes i altres articles que es distribueixen des d’un magatzem, la gestió d’inventari de GMAO gestiona les seves peces de recanvi.

Aquestes peces són les que s’utilitzen per a reparar i realitzar el manteniment de l’equip de producció, la maquinària i altres actius.

El pitjor que pot passar durant el manteniment d’una màquina és adonar-se que manca la peça que es necessita, la qual cosa pot resultar un temps d’inactivitat prolongat, bastant costós per a les empreses que no poden permetre’s avaries ni aturs en la producció.

La gestió d’inventaris de GMAO realitza un seguiment automàtic de la quantitat de cada peça que queda, avisant quan es troba per sota d’un llindar predeterminat.

D’aquesta manera, es poden demanar més peces de recanvi abans que s’acabin.

Control de l’horari dels treballadors de manteniment

Els caps de manteniment també poden utilitzar el sistema GMAO per a programar el seu equip de manteniment, ajudant a automatitzar el procés de programar als treballadors de manteniment no sols per als torns, sinó també per a tasques específiques durant els seus torns.

Amb una programació automatitzada, els caps de manteniment poden estar segurs que totes les activitats de manteniment es realitzaran quan siguin necessàries.

Els usuaris poden configurar els sistemes de GMAO perquè enviïn alertes de manteniment programat quan es produeixin diferents desencadenants, com un interval de temps, una fallada d’un component, l’expiració de la garantia, etc.

Això lleva part de la càrrega de recordar programar el manteniment al personal administratiu.

Accés Mòbil

La Gestió GMAO basada en el núvol (cloud) normalment ve amb capacitats per a telèfons mòbils perquè els que gestionen el manteniment puguin disposar de l’aplicació en qualsevol punt i en qualsevol moment.

En definitiva, una solució bastant interessant per als caps de manteniment que supervisen múltiples instal·lacions que estan en diferents plantes de producció en la mateixa empresa o en delegacions exteriors.

A sobre, aquesta funció els permetrà poder fer les anotacions que estimin oportunes directament en el sistema, sense importar en quina instal·lació es trobin.

L’accés mòbil també és una bona eina per a un treballador de manteniment o gerent que treballa en una sola instal·lació.

Sense ell, les notes o actualitzacions de manteniment que han de realitzar-se en un GMAO han d’esperar fins que es trobin enfront d’un ordinador.

No obstant això, quan tenen accés mòbil, poden actualitzar les ordres de treball a mesura que les completen i anotar les notes de manteniment mentre ho fan.

Això també obre opcions per a utilitzar tauletes de l’empresa o dispositius similars per a garantir la seguretat i la facilitat d’accés.

Avantatges dels sistemes de GMAO

Les característiques dels sistemes de gestió del manteniment assistit per ordinador proporcionen una sèrie de beneficis destacats per a les empreses.

Ajuden als tècnics de manteniment a mantenir-se organitzats amb avisos de responsabilitat i recordatoris de cites de manteniment.

Els usuaris poden rastrejar i administrar eines o equips, reduint la probabilitat que es perdin o sofreixin danys.

En general, l’objectiu del sistema és ajudar els usuaris a calcular les despeses, gestionar el manteniment, realitzar un seguiment dels actius i assignar els recursos de forma més eficient.

Els diferents GMAO ofereixen una diversa varietat de paquets, des de codi obert fins a opcions premium, per la qual cosa sempre hi haurà un sistema que s’ajusti al pressupost i a les necessitats del tipus d’empresa.

A més, poden allotjar-se de múltiples formes, a través de maquinari, en el núvol a través dels servidors del proveïdor, o una combinació de tots dos.

Aquests avantatges estan en constant evolució, avançant cap al futur de diverses maneres innovadores.

Des de la Intel·ligència Artificial fins a la IIoT i la gestió del rendiment d’actius, el futur del sistema GMAO continuarà aportant avanços i innovacions en el camp de la gestió del manteniment.

Conclusió

En resum, el programari de GMAO és una plataforma de gestió de manteniment que ajuda als usuaris a agilitar els processos de manteniment, gestió d’actius, inventari i ordres de treball.

Reemplaça el seguiment en paper i llapis, en les antigues targetes i cintes perforades o en els clàssics fulls de càlcul d’Excel.

També combina aquests processos amb missatgeria interna i altres funcions útils en una única i convenient interfície.

DAVID ROFES 0 Comments